El pols de la llengua als Països Catalans

Des de fa diversos cursos, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya promou l’ensenyament, en horari extraescolar, de les llengües de la nova immigració. De fet, en aquests moments s’està ensenyant amazic, àrab, neerlandès, romanès, ucraïnès, xinès mandarí i s’està treballant per l’ensenyament del quítxua i del bengalí.

Sens dubte, una excel·lent iniciativa que serveix per potenciar el plurilingüisme que no tan sols no va en contra del català sinó que, ans al contrari, ajuda a reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua de cohesió social en un marc on, en el seu àmbit, totes les llengües hi tenen cabuda.

Us imagineu un país en què el català sigui la llengua de cohesió social, la llengua comuna, on tots els ciutadans, a més, coneguin l’espanyol, l’anglès (com a llengües internacionals, una especialment propera per a un parlant català), tinguin coneixements passius d’altres llengües romàniques (òccità, francès, portuguès, italià…), en alguns casos (la dels alumnes que tinguin prou capacitat) una altra llengua estrangera (normalment el francès, però també podrien ser l’italià o l’alemany, que tindrien la seva continuïtat a les Escoles Oficials d’Idiomes) i, finalment, potenciar el manteniment de les llengües d’origen de la nova immigració (amb classes obertes, però, al conjunt de l’alumnat i no únicament als que provenen dels països d’origen d’aquesta llengua)?

Doncs, en aquest marc que farà possible persones realment plurilingües, és on s’ha de situar aquesta trobada d’estudiants d’amazic, que organitzà Assemblea Amaziga de Catalunya- Agraw a Mataró dissabte passat. 

Aquesta entitat s’encarrega actualment de les classes de llengua amaziga als centres educatius de primària i de secundària de Catalunya. Actualment, un centenar de nens (bàsicament que no exclusivament d’orgien amazic) assisteixen a aquestes classes que serveixen no únicament per mantenir una llengua familiar sinó per reivindicar que tots les llengües són igual d’importants i que l’amazic, com el català, són llengües tan importants com qualsevol altra.

No cal dir que les dificultats amb què es troba la comunitat amaziga són molt similars a la dels catalans. De fet, recorda el que segurament passava amb els immigrants catalans que els anys 60 van anar a viure a Alemanya i on el govern (franquista) espanyol oferia classes de llengua i cultura espanyoles. Doncs això mateix passa amb els amazics: les classes d’àrab (estàndard) són una dura competència, d’una banda, pel prestigi entre la comunitat d’aquesta llengua per motius polítics (una de les més imperialistes del món) i, d’una altra, per motius religiosos (és la llengua de l’Alcorà).

La part positiva és que cada cop més la comunitat amaziga pren consciència de la seva identitat (en total, al nord d’Àfrica són uns vint milions de parlants, i a Catalunya segurament és la tercera llengua més parlada), i que aquest redescobirment de la pròpia identitat va molt lligada al procés que ha seguit, i que està seguint, la llengua catalana.

Què voleu que us digui? L’acte, que havia de servir per cloure el curs escolar de les classes d’amazic, on hi havia nens d’Osona, del Maresme, del Baix Llobregat, del Barcelonès, es féu en català i en amazic. El català, la llengua de cohesió social, la llengua comuna dels que érem allà; i l’amazic, la llengua d’origen de la majoria de les persones que eren a l’acte (alumnes, professors, famílies…). Sens dubte, aquest és un model de respecte i de futur per al català i per a les llengües presents al nostre territori.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!