5 ARQUITECTES / 3 PREGUNTES.
Deixa un comentariLlegesc a hores d’ara el llibre VICTORIAN ARCHITECTURE. com a un temps precedent de l’actual i prou similar.
En aquest llibre hi ha un apartat on s’explica la gran evolució de la professió de ser unarquitecte entre principis de segle XIX fins a la finalizació del mateix. Si al principi quasibé eren uns agents de la constucció tret dels reials, a la finalització aconsegueixen elevar a la professió categoria d’art. Produïnt-se la bipolaració entre el Royal Institut of British Architects (nascut en 1837) i la Architectural Association (fundada en 1847).
Cap a final del període victorià, en 1892, començaren a imposar uns exàmens que restringien l’accés professional des del RIBA. I un sector d’artistes plàstics i arquitectes reaccionaren promoguent un volum intitulat Architecture, a Profession or an Art? editat pels cèlebres Norman Shaw i T.G. Jackson.
Avui eixes dues línies d’actuació són representades per Norman Foster (RIBA) i Zaha Zahid (AA of London).
El vídeo que vos dese torna a plantejar la discussió des d’uns paràmetres més actuals. Programa, planejament-esdeveniment, societat, invenció, indústria, enginyeria, disseny i creativitat.
53 Questions from luca farinelli on Vimeo.
Són sorprenents algunes respostes dels cinc prestigiosos arquitectes.
Emilio Ambasz que s’hi declara inventor, i sensibilitzat amb que les seues peropostes arriben a la societat.
Scott Cohen amb el programa. Que com Bernard Tschumi ha explicat que queda malbaratat continuament des de la ideació fins la construció real final.
Curioses són les respostes a la qüestió dels 5 punts de l’arquitectura. Alguns cauen en el parany del precedent lecorbusierà enunciats fa vuitanta anys arrere que, tret de Stern, cap no recorda. Un cant a la llibertat de disseny.
1. Finestra en llargària (fenêtre en longueur)
2. Habitatge-edifici sobre ‘pilars’
3. planta lliure.
4. Coberta visitable i vegetal com a cinquena façana.
5. Façanes lliures.
A la pregunta “És possible l’arquitectura sense arquitectes?” tornen a plantejar-se aquella vella qüestió tardo-victoriana. Quan la professió ha quedat malmesa després de recent esclat-esclafit immobiliari, cal replantejar-se i reinventar-se un lloc professional útil endins de la societat. Tot adobat amb la pèrdua d’influència en un món mercasntilista real que sols demana la signatura a canvi d’uns honoraris d’impost revolucionari.
Interessant la resposta crítica sobre la professió en B. Ingels com a ‘ideador d’enginys’ que explicita el ventall de possibilitats i col·laboració interdisciplinar.
“Lately we’ve been trying to take vernacular architecture to vernacular “tube-born” in what we call engineering without engines”.
Ambasz: “Architects are crutches to help people make decisions“
En el cas de la frase miesiana “Less is more?” sembla que sols Steven Holl, Ambasz i Cohen continuen partidaris de la senzillesa, però el tercer com un gust personal.
(*) M’impressiona favorablement com el ‘pensament’ jueu i laïc impregna el saber intel·lectual.