ARCHILETTERS

2.1.           
SINOPSI HISTÒRICA.

269 : Inscripció romana al•lusiva a Claudi II “el Gòtic”.

1239 : En el Reial Registre Memoriarum de Domibus Valentie de anno 1239.

apareix nomenada com església (mesquita?).

1245 : El llibre del Repartiment esmenta dos voltes la parròquia i el seu rector en Pere Eiximenis.Assignen una mesquita. Al seu voltant es trobava el barri de Daroca, els habitants del qual provenien d’aquella ciutat aragonesa.

1276 : Es conclou l´església i/o temple, no la parròquia (terme administratiu).

1373 : Possibles obres de reforma, desconeixem els detall i abast de les mateixes.

1488 : 28 de gener. Inauguració del Combregador, fet sobre el solar cedit pel veí i cavaller mossén Lluís Nicolau Català de Valeriola.

 s. XV : Primitiu retaule major.

1550 : Els jurats de la ciutat de València concedeixen a la parròquia prendre censos en compensació dels que havia perdut enfront del monestir de Sant Miquel i els Reis per la modificació del traçat del Camí Ral.

Ací us dese la primera imatge moderna del conjunt en una de les vistes fetes per Anthony van den Wijngaerde (circa 1563). El campanar prominent de l’esquerra quadrat era el gòtic que seria enderrocat un segle després.

 s. XVI-XVII: Assentament vital de diverses beguines al seu voltant. Beguina: dona que viu emparedades en cofurnes al voltant de l’església.

 1648 : Moren en 228 parroquians a causa de la Pesta, sent-ne rector mossén Bernat Salafranca i vicari mossén Domènec Bàguena.

 1656 : L´obrer de vila Antoni Bexet cobra del rector de Sant Llorenç per casa propera al cementeri de la parròquia.

1682 : El gremi de sabaters acorda reformar la capella de Sant Crispinià i Sant Crispí per part de l´obrer de vila Tomàs Alepús.

1680 : L’obrer de vila Llorenç Cassanya enderroca el campanar gòtic.

1682-84: Enderroc i reconstrucció per Agustí Maiques sobre traça de Gaspar Dies.

1683 : Pere Angost, architectus, i Bernat Ponç, lapicida, construeixen la portalada lateral barroca de la Plaça de St. Llorenç. Des d´eixes dates s´instaurà una solemne processó de l´escultura del titular entre l´església de què és titular per diverses parròquies veïnes (S. Bartomeu, S. Salvador, S. Esteve, Sta. Caterina) i la Seu, per creure’n que el sant era oriünd de València.

 1683 : Vicent Varona, fuster, realitza les portes col•laterals del presbiteri amb Antoni Vives, clavicularius, tasques de ferrer i manyà per a les portes.

 1683-84: Construcció del retaule major salomònic de fusta per Lleonard Juli Capús i Calvet.

1708 : Mossén Vicent Pérez Castiel, sent arxiver de Sant Llorenç, rep poders de son pare (l´arquitecte Joan Pérez Castiel) per estar desterrat -per la seua condició de patriota austracista- a Castella. El seu germà, mossén Joan Pérez Castiel, fou –a més d´entés en arquitectura – beneficiat de Sant Llorenç i franciscà.

 1743 : Es capitula un nou orgue amb els artífexs Martí Usurralde i Maties Salanova. Consegüentment, també s´aprofita per ampliar les capitulacions fetes tres mesos abans amb Josep Mingues. Josep Mingues (nascut devers1683) era, molt probablement, fill natural del reconegut arquitecte en Joan Pérez Castiel.

1743 : Contractació del campanar actual per Josep Mingues.

1746 : Alçament del campanar actual per Josep Mingues.

1770 : Informe acadèmic dels arquitectes Antoni Gilabert, Vicent Gascó i Joan Baptista Mingues sobre unes esquerdes en arcades i voltes de l’església, després de la corresponent visura.

Vídeo des de l’exterior a l’interior. S’hi pot veure el retaule i les capelles laterals actuals.

1822 : Terratrèmol en data 5 de març. Oscil•lació del campanar i esquerda de la volta de l’altar.

s. XIX : Madoz refereix que la parròquia de Sant Llorenç tenia extramurs com a vicaria l’església de Sant Antoni. Situada a l’altra bandda del riu. Al carrer de Morvedre (actual carrer de Sagunt).

1902 : Perd la condició de parròquia cedint-la a l’orde del franciscans menors per l’arquebisbe basc Victoriano Guisasola el 3 de gener, prenent-ne possessió en data de 31 del mateix mes fins a avui. La parròquia es trasllada a l´antic convent dominicà del Pilar.

Les campanes de la torre (Vicent, Crispí, Maria i Llorenç) passaren al Pilar, on foren destruïdes el 1936. Mentre que d´aquell convent s´incorporaren al campanar de Sant Llorenç les campanes Domènec (1742) i Benet, Anna i Fulgenci (1718). Campanes que encara es conserven.

1906 : Es desmunta la coberta primitiva i se’n col•locà una de nova (de ferro i teula plana d’Alacant plana, escassament vertical), tot i respectant la volta de maó en pla barroca.

1908 : Torna a obrir-se al culte, però regentada per franciscans menors. Als sis mesos de possessionar-se s´adquireix un solaret annex (l´antic fossar parroquial) s´inicia l´enderroc de la capella combregador, la sagristia i algunes dependències per tal de construir el convent i la capella de la Comunió al costat de l´Evangeli. Amb el traçat de fra Maseu Company i la seua construcció a càrrec del mestre d´obres de Godella Rafael Sancho les obres no finalitzaran fins les acaballes de 1909. D´eixa data és el cor alt nou.

1912 : 26 de juliol. L’arquitecte n’Antoni Martorell i Trilles emet informe sobre l’estat de les voltes. Descarta-n’hi la perillositat en totes exceptuant-ne la delpresbiteri que recomanà el seu enderroc o renovació. Obres de reforma en l´interior, embelliment del campanar i obres en la capçalera. Obres de restauració interior fetes pel daurador Francesc March i el frare menor fra Maseu Company i Alfonso.

1916 : Intervenció de restauració de les façanes realitzades per l’arquitecte en Xavier Goerlich i Lleó en què pren l’aire neorococó, urbà actual.

1914-27 : Es renovaren alguns altars i s’hi adquiriren noves pintures i escultures.

1921 : S’hi habiliten (i es reforcen amb biguetes de ferro) les dependències hi hagudes damunt de les capelles de l´Epístola, entre la torre i el cor, per tal d´acollir una petita tipografia (beneïda pel Pare Lluís Amigó).

1936 : Es pres pels milicians com a aquarterament de vigilància del govern republicà espanyol instal•lat aleshores al palau de Benicarló. L’església es tanca al culte en esclatar la guerra. El temple fou habilitat i convertit en magatzem, mentre que el convent serví d’oficines al cos d´enginyers de l´exèrcit republicà.

1939 : Nova possessió del temple (abril) i benedicció de l´església (deu de juny) pels frares

franciscans. El convent hi havia estat separat, mitjançant envans, del temple i les pèrdues materials i transformacions eren nombroses.

1940 : L´església obri al culte sent profundament renovada en les seues obres mobles, malgrat que es conserva alguna obra precedent. La imatge del titular en el retaule major prové de les clarisses de Calataiud (en origen, regal de Pere de Luna) i recalà a València el 7-8-1940.

1940-42: Intervenció de Josep Maria Ponsoda, Teruel, Josep Lluc (escultors). Vicent Corell (fuster), Innocenci Cuesta (tallista), Berenguer, Josep Martínez i Vidal, Joan Vicent García Cordellàs, Gabriel Badenes (pintors en l´abillament interior del temple).

2ª meitat del segle XX :

-Obres de decoració amb pintures murals de Rafel Cardells, Josep Bellver i Delmàs i les escultures d’en Ponsoda.

1994 : L’arquitecte Carles Campos prepara un avantprojecte encarregat per Les Corts Valencianes que després hi ha quedat en l’oblit i sense desenvolupament posterior.

2004 : Reparació de la terrassa del cos de les capelles caients a la plaça de Sant Llorenç i col•locació de deu testimonis de guix i deu fissuròmetres per part de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat.

 
Vídeo de l’estat actual.