ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

1. PLA DIRECTOR DE CONSERVACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ DE SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA.

Deixa un comentari

RELACIÓ DE DOCUMENTS:

  1. FULL D’URBANÍSTICA.
  1. MEMÒRIA.

2.1.          
OBJECTE I OPORTUNITAT
DEL PLA DIRECTOR.

2.2.          
SINOPSI HISTÒRICA.

2.3.          
DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT
FRANCISCÀ.

2.4.          
ANÀLISI PATOLÒGICA.

2.5.          
FASES D’INTERVENCIÓ.

 

  1. PRESSUPOSTOS PER FASES.

 

  1. ANNEXOS D’ESTUDI.

4.01.     ANÀLISI HISTÒRICA.

4.02.     ANÀLISI DEL CONTRACTE DE
1681.

4.03.     ANÀLISIS DELS CONTRACTES
DE LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMPANAR D’EN JOSEP MINGUES. 1743.

 4.04.    ANÀLISI DEL CONTRACTE DE
CONSTRUCCIÓ DEL RETAULE D’EN LLEONARD JULI CAPÚS I CALVET. 1683.

 4.05.    
INTERVENCIÓ DE
REHABILITACIÓ DE FRA MASEU COMPANY. 1908.

 4.06.    
INTERVENCIÓ DECORATIVA
DE FAÇANES D’EN XAVIER GOERLICH I LLEÓ. 1916.

 4.07.     RESSENYA DE L’INTERIOR.

 4.08.    
RESSENYA DOCUMENTAL.

 4.09.    CONTRACTE DE L’ORGUE DE SANT LLORENÇ.

 4.10.  ANÀLISI PETROGRÀFICA.

 4.11.-  BIBLIOGRAFIA I FONTS.


  1. RELACIÓ DE PLÀNOLS.

01. 
FAÇANA DE C/ DELS
FRANCISCANS.

02. 
FAÇANA DE PLAÇA DE SANT
LLORENÇ.

03. 
PLANTA A COTA +2.50 m.

04. 
PLANTA A COTA +5.50 m.

05. 
PLANTA DE COBERTES.

06. 
PLANTA ZENITAL.

07. 
SECCIÓ PER L’EPÍSTOLA.

08. 
SECCIÓ PER L’EVANGELI.

09. 
SECCIONS TRANSVERSALS.

10. 
PATOLOGIES DE FAÇANA DE
C/ DELS FRANCISCANS.

11. 
PATOLOGIES DE FAÇANA DE
PLAÇA DE SANT LLORENÇ.

12. 
PATOLOGIES DE PATOLOGIES
DE PLANTA A COTA +2.50 m.

13. 
PATOLOGIES DE PLANTA A
COTA +5.50 m.

14. 
PATOLOGIES DE PLANTA DE
COBERTES.

15. 
PATOLOGIES DE PLANTA
ZENITAL.

16. 
PATOLOGIES DE SECCIÓ PER
L’EPÍSTOLA.

17. 
PATOLOGIES DE SECCIÓ PER
L’EVANGELI.

18. 
PATOLOGIES DE SECCIONS
TRANSVERSALS.

19. 
PERSPECTIVA SECCIONADA
DE L’ESGLÉSIA.

20. 
SECCIONS I DETALLS DEL
CAMPANAR.

21.DETALLS DE MOTLURES I
ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

 

Si voleu continuar llegint un poquet sobre el perquè del Pla Director (PD) passeu al

Vull llegir ( + )

2.0.            OBJECTE I OPORTUNITAT DEL PLA DIRECTOR.

 

            El conjunt francisca està format
per l’església de sant Llorenç amb l’impressionant campanar, el convent
franciscà i el Palau de la Cúria Provincial.

 Val a dir, de bon
començament, que  el palau de la Cúria no
forma part d’este projecte, malgrat que es tracta d’una peça remarcable i és la
Seu curial de la Província seràfica de València, que abasta als territoris de
l’antic Regne de València, d’Aragó i les Illes Balears. Recentment ha estat
venut a un conegut agent immobiliari de la ciutat.

El conjunt franciscà
dóna façana a una de les vies més transitades de la Ciutat de València, que
discorre des de la Plaça de la Mare de Déu al pont de fusta i  d’ací fins l’estació dels trens de la
Generalitat. A més de trobar-se enfrontat a la Seu de les Corts Valencianes, el
palau de Benicarló, antic Palau dels Ducs de Gandia (ducs Borja).

La situació
urbana obliga a interrogar-se novament sobre les múltiples oportunitats
d’obtenir subvencions, ajudes i diner a fons perdut a canvi de publicitat
social pel mecenatge de les diverses intervencions.

Les mateixes
Corts Valencianes van engegar un projecte d’intervenció pels volts de 1994 que
quedà en un no-res. És una mica penosa la imatge urbana que reflecteix el
nostre monument davant de la seu de l’organ legislatiu més important que regeix
els valencians.

Onze d’anys
després les patologies hi han augmentat. I comença a ser indefugible una sèrie
d’intervencions que facen que no es perda este monument que ha recorregut la
història dels ciutadans més de set segles. Amb el tercer campanar de més
alçària de la ciutat.

Altrament, val a
dir, que fa una dècada començaren a produir-se l’elaboració de plans directors
de monuments de primer rang (catedrals, convents, monestirs, etc.). Fet que
avança lentament i no generalitzada; i en molts casos amb sorpresa de la manca
de protecció i d’estudi amb desconeixement de conjunts i peces de vàlua
incontestable. Actualment estem començant a estendre la metodologia a monuments
d’un rang segon. Es aquesta una concepció contemporània i avantguardista. I
aquest és el nostre cas.  

La ciutat de
València i la UPV al front, creà en els inicis dels anys ’90, el primer Master
de Tècniques d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (TIPA avui COPA), de
tot l’estat espanyol, a més a més, coetània és la creació de l’oficina RIVA,
per a la regeneració de Ciutat Vella, i en aquesta dècada la instal·lació de la
seu central del Fòrum Unesco a la UPV. Tot plegat, agombola una responsabilitat
major, en quant a la vigilància i cura del patrimoni de la ciutat, amb tot,
aquesta actitud ajuda a conformar ciutats més sostenibles.

L’orde
franciscana exerceix, a més a més, del servei religiós i secular una tasca
caritativa entre persones majors i desheretats –poc vistosa i abnegada- realitzada
pels frares, i s’ha d’afegir de que es tracta de la residència d’una comunitat
que desitja noves incorporacions des d’un punt de vista de vida actualitzat.

Ens
trobem, actualment, l’oportunitat en què l’estat d’opinió pública i
administrativa és favorable i les entitats públiques i privades al voltant
d’estes intervencions estan per la tasca activa de protegir el patrimoni
monumental i veuen, en el conjunt de València, com a motor econòmic i pol d’atracció
internacional.


Respon a xiaochen Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.