4 de setembre de 2007
0 comentaris

La Fusió entre GDF i Suez

Dins el cicle alcista de l’Euribor i la crisi hipotecaria dels EUAEUA, la
borsa encara rep les conseqüències dels tires i arronses de les
empreses energètiques de l’Unió Europea. L’intent de compra d’empreses
energètiques per tal de crear multinacionals de l’energia està en el
pla borsari de totes les energètiques i és en aquest context on cal
situar la fusió entre GDF i Suez….

Dins el cicle alcista de l’Euribor i la crisi hipotecaria dels EUAEUA, la borsa encara rep les conseqüències dels tires i arronses de les empreses energètiques de l’Unió Europea. L’intent de compra d’empreses energètiques per tal de crear multinacionals de l’energia està en el pla borsari de totes les energètiques i és en aquest context on cal situar la fusió entre GDF i Suez. Le Monde li dedica avui unes quantes pàgines per explicar les diferents posicions sobre la fusió, al seu parer la fusió s’ha d’emmarca en l’intent d’opa que va patir GDF per Enel, empresa que fa uns quants mesos també s’havia intentat colar en l’escàndol d’Endesa, que encara avui no s’ha acabat de solucionar i es que la empresa italiana busca de qualsevol forma colar-se en algun dels mercats més importants de la Unió Europea.
Tal com apunta Le Monde, la operació de fusió entre les dues empreses es obra de Villepin i és que la dreta conservadora francesa segueix els passos de la dreta conservadora espanyola privatitzan tan com puguin les empreses públiques, no cal recordar tots els casos de privatització que va patir Espanya en el Govern del PP i avui en dia encara patim les conseqüències, sinó que els hi preguntin als milers d’afectats per Endesa durant l’agost a Barcelona.
Segons Elie Cohen, portaveu de la CGT,no deixa de ser una fusió la qual emmascaren una privatització d’un servei públic.
GDF en l’actualitat està repartida entre el 80% per l’Estat, un 2.3% entre els treballador i la resta a borsa, per la seva banda, Suez esta completament a borsa i les empreses que tenen més accions són Group Bruxelles Lambert, un grup inversor que també és un accionista important d’empreses com TOTAL o IMERYS entre altres, i en menor mesura trovem empreses com Credit Agricolé, un dels principals bancs francesos i pels amants de l’esport el recordaran pel patrocini d’un equip ciclista, o Areva.
Per tant, estem avançant cap a un món on l’energia estarà controlada per uns quants, on les connexions com la MAT seran el pa de cada dia. I segurament tindrem més episodis com el de la gran apagada que va afectar mitja Europa Central quan va fallar un transformador, i les connexions europees van provocar un caos a nivell internacional . Les mateixes multinacionals energètiques pressionen per aquest lliure transport de l’energia ja que facilita l’intercanvi d’energia i la creació de monopolis a nivell europeu. Avui en dia, tots ja estem acostumats a comprar una calculadora feta a Japó, un jersei a Tailandia o un juguet de la Xina, potser dintre de poc trobarem també normal que els països pobres, majoritàriament els de l’Est d’Europa abasteixen d’energia i és que cada vegada les empreses i els Governs tenen més problemes per crear Centrals Nuclears, la consciència ecologista està calant en la societat occidental. De moment l’únic problema amb el qual es topen és la gran pèrdua d’energia que provoca el transport d’energia, els transformadors encara no poden reduir el gran volum d’energia perduda que provocaria el transport a milers de quilòmetres i com podeu imaginar les grans multinacionals energètiques estan finançant molts laboratoris per tal de descobrir nous sistema de transports d’energia.
Però més enllà d’aquestes visions, també cal reflexionar sobre l’important paper que tindran aquestes multinacionals en el que podríem anomenar com la "revolució ecologista". Són elles les responsable de crear energies renovables i són elles les que hauran de fer un pas endavant per tenir cada vegada un món més "net", ja que de res serveix que tanquem les centrals nuclears del nostre país si després se’n obren de noves als estats pobres, segurament no trigarem a escoltar plans inversors al Marroc i és que és molt probable que per tal d’arribar als compromisos de Kyoto els Estats es vegin obligats a negociar amb les electres i s’acabi pagant, amb els impostos de tots, connexions milionàries amb el Marroc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!