Mort sobtada i esport: entre l’alarmisme i el coneixement

Diumenge vam publicar a VilaWeb una notícia d’un impacte emocional notable: la mort aquell dia de dos homes en una mateixa cursa, la Marató Vías Verdes de Ojos Negros, a l’Alt Palància. Un d’ells, Paco Amat, tenia cinquanta-set anys; l’altre, Juan Barros, en tenia quaranta-cinc, i tots dos feia temps que participaven en curses.

Tot i que les circumstàncies han estat molt diferents, la notícia em va fer reviure aquell desgraciat setembre del 2012, quan el cor de la Teresa Farriol es va aturar després d’haver patit una hipotèrmia a la Cavalls del Vent.

Aquesta mena de notícies ens impacten, pel caràcter sobtat que tenen, i també perquè (com en el meu cas) ens és molt fàcil de posar-nos a la pell dels familiars i dels amics i fins i tot de qui ha patit la desgràcia, perquè compartim una mateixa afició i il·lusió.

I amb aquest impacte a flor de pell, em demano inevitablement si a mi em podria passar el mateix que al Paco o al Juan, és a dir, una mort sobtada mentre corro o poc després d’haver corregut. El nom, mort sobtada, esgarrifa, fa por, i la por fins ara m’ha impedit tenir un coneixement més acurat de què els pot haver passat a ells, de què va passar al Dani Jarque, a l’Antonio Puerta, i a tots aquells esportistes que, quan tenen l’infortuni d’haver-ne estat víctimes, esdevenen titular.

Per això vaig pensar, com a corredor i com a periodista, que valia la pena entendre més bé això de la mort sobtada, i explicar-ho. I m’hi vaig posar, parlant amb dues persones que en saben molt, d’això: amb un professor de fisiologia de l’exercici de la Universitat de Barcelona, i amb una cardiòloga d’una gran professionalitat, de l’Hospital de Can Ruti. Vaig poder tenir una idea aproximada de la infreqüència d’aquests casos (que això no obstant en el món de l’esport són molt impactants, o sigui mediàtics, o sigui cridaners, o sigui alarmants). No en nego la importància, però cal situar-la en la mesura justa.

Em vaig passar hores mirant d’entendre les diferents cardiopaties que poden desencadenar una mort sobtada en un esportista i quines són les mesures preventives raonables que tothom ha de seguir si fa una activitat física més o menys intensa. I ho vaig provar d’explicar en aquesta notícia:

A quins esportistes pot afectar la mort sobtada i com es pot prevenir?

He vist que, arran de la mort diumenge del Paco i el Juan, s’han publicat moltes notícies de ‘consells’ per prevenir una mort sobtada, amb fotografies d’aquestes de recurs de mans agafant fort el pit, informacions en molts casos confoses, refregides i fetes de qualsevol manera amb l’única intenció d’alimentar el sensacionalisme i el clic ràpid, nerviós, assedegat; bé, això que ens passa tant en el periodisme d’avui en tots els temes i històries que circulen i es comparteixen i es copien: la mimesi anodina.

Uns altres articles, en canvi, han anat a cercar veus expertes i enteses, que han situat el to de la informació en la seva justa mesura. Que bé que ens pot anar moltes vegades saber parar i agafar aire.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *