Junts, una nova eina per a iniciar-se en català oral
El projecte Junts
Què és?
El projecte Junts és una aportació que se suma a les iniciatives en favor del foment del coneixement i de l’ús de la llengua catalana entre persones que la desconeixen.
Concretament, és un curs de català inicial de vint-i-quatre sessions conduït per persones voluntàries amb l’objectiu que els aprenents obtinguin una comprensió bàsica del català parlat i suficient capacitat per usar expressions i frases molt senzilles en les relacions socials de proximitat.
Qui l’organitza?
És un projecte de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) nascut a redós del projecte Xerrem per atendre les expectatives de persones i col·lectius que han expressat la voluntat d’iniciar-se en la llengua catalana.
Per a qui és?
El curs està destinat a persones amb dificultat de comprensió bàsica d’interlocucions orals en català.
Pel que fa al Marc europeu comú de referència per a les llengües, el curs se situa a l’inici del nivell A1 i serveix per al primer contacte amb el català de persones que el desconeixen.
L’entorn sociolingüístic actual sovint dificulta la introducció a la llengua catalana entre els que s’hi inicien, ja que la majoria de vegades els interlocutors no se’ls dirigeixen en català. Per això, aquesta proposta metodològica no insisteix tant a preparar l’aprenent a desenvolupar-se lingüísticament per acomplir rituals previsibles i estàndards de comunicació (a la botiga, amb el metge, en desplaçaments, a l’ajuntament, en una oficina, etc.) com a dotar-lo de recursos que li permetin comprendre i intervenir mínimament en converses de proximitat per exterioritzar el que sent o li agrada i explicar amb poques paraules el que coneix, recorda, sap fer o pensa.
Qui el duu a terme?
Persones voluntàries que…
– estan disposades a destinar un mínim d’una hora setmanal durant vint-i-quatre setmanes;
Què s’hi aprèn?
Si observem què es diu en les converses de proximitat, veurem que molt sovint s’hi fan referències a necessitats bàsiques, com les d’aquest recull:
Com a éssers socials: saludar, acomiadar-se, agrair, demanar disculpes, desitjar bon dia o bona nit…
Per treballar aquestes necessitats o finalitats comunicatives sovint presents en les converses de relació social de proximitat, el material selecciona fórmules i expressions elementals que les acompleixen i les desenvolupa tot fent referència a entorns i situacions habituals.
Les fórmules i expressions que s’hi treballen se centren, sobretot, en una sèrie d’adjectius, adverbis, determinants i sintagmes que serveixen d’ancoratge per fixar en la memòria elements aplicables a múltiples contextos de converses col·loquials. Les paraules més lexicalitzades (noms, verbs i adjectius de caire específic) s’incorporen al voltant dels elements esmentats i els confereixen contextos d’ús.
De quina manera s’aprèn?
La limitació de recursos verbals que comporta ajudar a entendre i a expressar-se a persones que no comprenen el que es diu, a més de l’absència del tractament de la lectura i l’escriptura, reclama una metodologia basada sobretot en la imatge, el gest, la repetició, la memorització i el joc.
Les imatges. La dificultat de fer les sessions emmarcades en contextos reals (en un bar, en una botiga, amb productes i objectes reals, etc.) ens porta a considerar l’alternativa de la imatge gràfica. Tant les dotze làmines de la Generalitat destinades a l’expressió oral com les imatges que conté el manual tenen la funció de situar els participants en contextos concrets o davant d’unes realitats que els són pròximes, i la d’ajudar els voluntaris en la seva comunicació amb els aprenents: el dit que assenyala una imatge estalvia la necessària explicació del concepte, el nom o la frase que vol proposar al reconeixement i comprensió dels participants.
D’altra banda la referència constant a les mateixes il·lustracions gràfiques al llarg de les sessions afavoreix la memorització i consolida l’automatització de petites estructures sintàctiques.
Els recursos no verbals. La mirada, el gest, la posició corporal, els moviments del cos, la vocalització, el volum de la veu i el ritme adequat són factors importants en un aprenentatge inicial. De la mateixa manera, la posició de les cadires en l’espai de trobada (no jeràrquica, sinó horitzontal i circular), la posició dels guies i sobretot el tracte de proximitat, l’amabilitat, l’atenció a cada persona segons el seu tarannà, etc., seran factors que incidiran, no solament en la bona relació i benestar dels components del grup, sinó també en l’aprenentatge, atès que la memòria es consolida amb l’interès i les emocions positives.
El vocabulari. La proposta didàctica del projecte Junts considera important el reconeixement i la comprensió de paraules (noms, adjectius, verbs i adverbis), però situa en primer lloc el reconeixement i la comprensió d’actes de comunicació que es realitzen amb frases habituals i senzilles. Així doncs, es procura que la memorització lèxica es faci un cop les paraules a recordar i produir s’hagin fet presents en diàlegs o en contextos d’ús..
La repetició. Per consolidar el reconeixement de paraules, frases i estructures sintàctiques bàsiques és necessari tornar-hi cíclicament al llarg de les unitats, amb diferents formats d’aplicació. No s’ha d’escatimar temps per repetir paraules i expressions ja apreses. Les unitats comencen amb un Repassem que recull elements vistos anteriorment, i després de cada cinc unitats se’n presenta una que repassa els continguts més importants.
La memorització textual. Un bon recurs de memorització d’estructures catalanes bàsiques és la proposta de memorització que es fa en cada unitat i que parteix d’un text més o menys versificat que en recull paraules i estructures rellevants. S’acompanya de dibuixos o imatges que l’il·lustren. És un recurs que ajuda, també, al perfeccionament de la producció fonètica i a la interiorització d’estructures genuïnes.
A més, l’aprenentatge de textos versificats breus i de temàtica pròxima satisfà en gran mesura els participants, que poden demostrar aquí i allà fins a quin punt són capaços de dir un conjunt de frases catalanes amb sentit ple. La darrera sessió del curs podria recollir aquest aprenentatge fent una demostració pública del que s’ha après.
El joc. Jocs molt senzills com ara el Memory, l’Oca i la Plena permeten repetir estructures i noms de manera entretinguda i distractiva: els aprenents concentren l’atenció en l’objectiu del joc en comptes de fer-ho en la frase o tira lingüística que es proposa de produir; això fa que instrumentalitzin la llengua, factor importantíssim en vistes a l’automatització de les estructures.
Per concloure
Aquest són els elements i els criteris amb què s’ha confegit el material del projecte. És una proposta oberta, de tal manera que ens satisfarà granment qualsevol indicació de millora que arribi de les persones que els duguin a terme (xerrem@cal.cat).
L’equip del projecte Junts
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!