Un tomb per Catalunya

comentaris a l'actualitat catalana

11 d'abril de 2013
0 comentaris

Per les seves obres els coneixereu

Com persones que en el seu moment varen ser injuriades o ignorades avui es veu el fruit de les seves accions positives envers el país i la societat catalana i d’altres que semblaven referents i abanderaven un canvi social important s’ha vist que la seva contribució a l’entorn socioeconòmic de Catalunya ha estat absolutament nefasta fins el punt que se’ls pot considerar com a germen de la crisi política i institucional actual i de la fallida de les finances de la Generalitat i del estat de benestar.


 
Fa dies que li dono voltes i no sabia per on començar. La visió que tenim de les persones publiques estan molt mediatitzades pels mitjans de comunicació i per l’entorn del moment però quan han passat uns anys i es mira cap enrere la cosa es veu diferent de tal manera que persones que en el seu moment varen ser injuriades o ignorades avui es veu el fruit de les seves accions positives envers el país i la societat catalana, i d’altres que semblaven referents i abanderaven un canvi social important s’ha vist que la seva contribució a l’entorn socioeconòmic de Catalunya ha estat absolutament nefasta fins el punt que se’ls pot considerar com a germen de la crisi política i de la fallida de les finances de la Generalitat i del estat de benestar. Avui parlaré, a risc de molta incomprensió per part d’alguns lectors, del primer de dos exemples molt clars, molt influents i propers a les circumstancies que ens toquen viure en aquests anys de crisi i desconcert. Un A FAVOR i l’altre EN CONTRA (que restarà per un altra dia).

A FAVOR: Com una persona non grata influeix en el desenvolupament positiu de Barcelona i Catalunya.

No hi ha cap dubte que avui Barcelona, i per extensió Catalunya, està molt ben referenciada a nivell mundial. El Jocs Olímpics i tota la organització dels mateixos varen ser modèlics i un clar exemple participatiu de la ciutadania en un projecte comú. Varen permetre la remodelació de la ciutat, obrint-la al mar, la varen fer mes agradable i confortable fins el punt que avui, Barcelona, es una de les deu principals ciutats al món on empresaris i emprenedors, artistes i estudiants, congressistes i turistes, volen viure o tenir una experiència vivencial a la ciutat.

Moltes varen ser les persones que van impulsar i participar d’aquell gran projecte. Començant per Narcís Serra com alcalde impulsor, tasca que després va continuar Pasqual Maragall, continuant per Josep Miquel Abad per la seva impecable tasca al capdavant del comitè organitzador i acabant pels prop de cinquanta mil voluntaris que varen fer possible el que varen ser qualificats com els millors Jocs de la història. L’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona es deu a tots els que hi varen participar activament. Però hi ha una persona, cabdal en la designació de Barcelona com a seu a la que, al meu parer, no se li ha fet prou justícia.

Aquesta persona es la que des de la seva posició privilegiada, com a President del COI va saber vendre la imatge de Barcelona dins el mon de l’Olimpisme i moure els fils per tal que fos designada seu Olímpica. El seu passat franquista i els vincles amb l’antic règim feien que no fos políticament correcta presentar-lo com a gran catalitzador dels jocs. En aquella època a Espanya governava el PSOE amb Felipe Gonzalez i a la Alcaldia de Barcelona governava el PSC amb Narcís Serra i Pasqual Maragall.

Sense oblidar la història de Joan Antoni Samaranch i els seus vincles i connivència amb el franquisme, s’ha de reconèixer el seu compromís i definitiva col•laboració en la designació de Barcelona com a seu olímpica. Avui Barcelona no seria la que és sense la voluntat, el compromís i la feina feta per Joan Antoni Samaranch. Em sembla vergonyós que tinguem que anar a Sant Feliu de Llobregat o a Roquetes de Mar per trobar un carrer que porti el seu nom. Fins i tot, el dia de la seva mort, La Comissió de la Dignitat va arribar a dir que la instal•lació de la capella ardent al Palau de la Generalitat era un fet indigne.

Avui ni Barcelona seria la que és ni Catalunya fora la mateixa sense la millor contribució i promoció de la ciutat i de país que varen ser els Jocs Olímpics, i aquests no haguessin estat possible sense el compromís i la clara aposta de Joan Antoni Samaranch en aconseguir-ho.

Ja fora hora que Barcelona li dediqui un carrer, o un monument, al millor benefactor de la ciutat en els darrers cent anys.

En una segona lectura us parlaré d’algun personatge que, sense cap mena de dubte, es pot considerar EN CONTRA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!