Un tomb per Catalunya

comentaris a l'actualitat catalana

28 de març de 2013
0 comentaris

L’Estat del benestar, al final, depen de la Llei Electoral

Espanya, amb 8,02 punts, tanca en la posició 25 de l’Índex de Democracia del 2012 el grup dels països amb Democràcia Plena i està solament a 0,3 punts de situar-se en la posició 26 que ja correspon als països amb Democràcies Defectuoses (Flawed Democràcies), segons L’index que publica The Economist Inteligence Unit.

De les dades dels índex de Tansparecia i Democràcia es pot comprovar la correlació matemàtica inversa entre el dos conceptes. A mes Democràcia Participativa li correspon un índex de millor Transparència i menys Corrupció, i a l’inrevés, a menys Democràcia i mes Totalitarisme li corresponen els índex de menys Transparència i Corrupció mes alts.


  

Segons la organització Transparència Internacional : http://www.transparency.org/cpi2012/results  Espanya estava en el nº 22 l’any 2002 amb un índex de transparència del 69% que la situava per sobre d’Irlanda, Botswana, Xipre, França i Portugal entre altres.  En la publicació de la mateixa organització per l’any 2012 Espanya ocupa el lloc nº 30 amb un índex de corrupció del 65% i se situa per sota de Botswana, Xipre, Irlanda i França. Solament Portugal continua per sota de Espanya.

Amb els esdeveniments mes recents dels darrers 12 mesos molt ens temem que la posició d’Espanya continuarà baixant posicions en el 2013 i anys successius si no hi posem remei.

Tim Harford, economista i escriptor que ha treballat pel Banc Mundial i es columnista habitual al Financial Times, en el seu llibre “El Economista Camuflado” estableix una correlació entre el desenvolupament econòmic i social d’un país i el nivell de corrupció de les seves institucions. De manera que països que en els anys 50 tenien una economia semblant avui tenen una gran distancia en favor dels que han sabut allunyar-se de la corrupció institucional a lo llarg de tots aquest anys. Així Tim Harford explica perquè Camerun, que ocupa actualment el lloc 144 del ranking de  amb un índex de transparència del 24%, manté els índex de pobresa i desenvolupament no gaire millors que els que tenia a mitjans del segle passat mentre que altres països com Taiwan, Corea del Sud o la mateixa Xina han duplicat la seva renda en els darrers anys.

Aquesta correlació que estableix Tim Harford es compartida per una gran majoria d’economistes de renom mundial que encara van mes enllà i ho lliguen amb el sistema de presa de decisions dels països. En concret per Tiihonen(2003) diu que els motius de la baixa corrupció a Finlàndia ( país Nº 1 en el ranking de transparència) o Suïssa (Nº 6), es justament la estructura col·lectiva i col·legiada en la presa de decisions que tenen aquests països. Sembla, segons l’autor, que les formes col·legiades son molt mes difícils de corrompre quan la majoria dels seus membres participen en les decisions, i a la vegada, estan convençuts de certs valors ètics.

Addicionalment altres economistes (Weingast 1995) afirmen, fruit dels seus estudis i observacions,  que un estat de tipus Federal contribueix a la creació d’un govern mes honest i eficient a traves de la competència de les diferents províncies o jurisdiccions com seria el cas de Suïssa.

Per acabar de reblar el clau, es bo comparar l’índex de Transparència internacional: http://www.transparency.org/cpi2012/results  amb l’Índex de Democràcia que cada any estableix The Economist Inteligence Unit: http://www.eiu.com/Handlers/WhitepaperHandler.ashx?fi=Democracy-Index-2012.pdf&mode=wp&campaignid=DemocracyIndex12

 De les dades dels dos índex es pot comprovar la correlació matemàtica inversa entre el dos conceptes. A mes Democràcia participativa li correspon un índex de millor transparència i menys corrupció, i a l’inrevés, a menys democràcia i mes totalitarisme li corresponen els índex de corrupció mes alts.

En aquest índex de democràcia,  Espanya amb 8,02 punts tanca en la posició 25 (índex del 2012) el grup dels països amb plena democràcia i està solament a 0,3 punts de situar-se en la posició 26 que ja correspon als països amb Democràcies Defectuoses (Flawed Democràcies)

D’aquestes observacions i anàlisis fetes per tan prestigiosos economistes i entitats es desprèn que el nivell de desenvolupament del progrés i benestar d’un país depèn, en una bona mesura, del nivell de corrupció d’aquest país i que aquest es més o menys propici en funció del sistema polític i de presa de decisions que aquest país s’ha atorgat.

Per tant aquells països que vulguin un estat del benestar, un estat transparent, un estat solidari i un estat que “progressi adequadament” faran bé en canviar les seves lleis electorals i procediments legislatius envers  lleis mes democràtiques en que la darrera decisió la tingui la seva ciutadania i no estigui delegada, incondicionalment, a un sistema de partits que un cop al poder legislen no per a la ciutadania si no en favor dels seus propis interessos o dels grups de poder que representen.

Com al lector no se li escaparà aquests principis son vàlid per a qualsevol Estat del món i especialment per aquells països que volen millorar el seu estat de transparència i disminuir el seu estat de corrupció. Això ens porta a pensar en la certesa de que més que fer tot un entramat complexa de lleis específiques que regulin la transparència i previnguin la corrupció però que mantinguin les mateixes condicions i estructures parlamentaries existents, es molt mes eficaç, ràpid i transparent modificar la llei electoral i el procés de presa de decisions del país que es tracti de manera que sigui la ciutadania en qui recaigui, de manera activa o passiva, la darrera paraula en matèria legislativa. Es a dir que no hi hagi ni estructura  parlamentaria ni estructura jurídica que pugui estar per sobre de la voluntat de la ciutadania expressada en forma de referèndum vinculant.

El problema sol venir que en la majoria dels països, i en aquest sentit Espanya i Catalunya en son un cas exemplar, el sistema parlamentari permet i legalitza que un cop elegit el parlament per la ciutadania aquest es converteix en plenipotenciari de manera que pot legislar de manera impune respecte del poble sobre el que legisla. Els sistemes parlamentaris Espanyols i Català, que no son únics i es consideren democràtics, queden blindats en les seves decisions amb independència de quines siguin les seves lleis. De manera que si la ciutadania proposa una ILP el Congrés o el Parlament decideix impunement, si la considera a tràmit i si la vota a favor o en contra. Per tant es situa al Parlament i als parlamentaris per sobre de la voluntat popular. I això, senyores i senyors, ho és tot menys un estat democràtic de veritat on la darrera decisió la deuria tenir la ciutadania.

Aquesta perversitat i segrest democràtic  fa que mai un Parlament votarà lleis contra els privilegis de la classe política o dels grups als que representen i la ciutadania queda totalment a mercè de les arbitrarietats parlamentaries i dels grups de poder, fàctics o de pressió als que els senyors parlamentaris es deuen. I tot això succeeix de manera totalment legal i absolutament democràtica d’acord als principis de la Constitució, en aquest cas, de l’Estat Espanyol.

Per tant si volem un estat verdaderament democràtic, just i transparent el primer que s’ha de fer es canviar la Constitució i fer una nova Llei Electoral en que la Ciutadania tingui la darrera paraula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!