Molts cops en l’anàlisi d’una situació, i així ho diuen alguns manuals, s’ha de preveure l’opció de no fer res, de deixar-ho com està, ja que la situació, malgrat no ser l’òptima, és la millor que podem tenir i qualsevol moviment pot tendir a empitjorar, enlloc de millorar. Però no sempre és així, cal aplicar els resultats de les anàlisis, no fiar-se tant de la percepció, de l’he vist que potser…, em sembla que…
Això és aplicable a algunes accions que s’estan fent, i a d’altres que no es fan, algunes per acció i d’altres per omissió.
Aquesta observació, no vol dir deixar que les situacions, les idees, acabin dormint el son dels justos, vol dir tenir una visió madura de les diferents percepcions, vol una anàlisi de la realitat lliure de servilismes, capaç d’objectivar la situació, cercant la millor solució, malgrat aquesta, com quasi totes les decisions, tindrà partidaris i detractors, però mai serà presa per la pressió d’una minoria. I cal fer, fem. Si no cal fer, si no cal, no fem.
Tots sabem que en ocasions costa dir que no. I quasi mai és ben entès.
A Arenys tenim certes pors a vèncer, però no en podem crear de noves, serem captius fins al final, o sabrem mirar el futur sense por, fent la feina que toca fer, no la que lluu a les vitrines.
Salut i república
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!