La Sheffield University Wind Orchestra feu el seu darrer concert a Catalunya a casa nostra. Més de 40 músics sobre un escenari que esdevenia petit, joves, alguns de bastant joves, vent i percussió, peces conegudes, una tarda de concert ben agradable.
El pati de butaques reunia al voltant de 150 persones, feia goig.
Tot semblava perfecte, però no podia durar, just a les butaques de davant, la mare o l’àvia, tant hi fa, no pogué esperar ni deu compassos, va obrir la bossa i embolicat amb paper d’alumini, va donar a la filla o néta el berenar, no fos cas que tinguéssim defalliment. Quatre butaques a l’esquerra, un nen fen sonar un cascavell… en les primeres files nens ploriquejant o parlant… les converses i comentaris sobre els moviments del director, etc. I per si faltava quelcom, les fotos amb el flash, que no poden esperar que acabi la peça.
“Ah, s’ha de pagar? He llegit a la premsa que era gratuït…”, dos euros per escoltar a una nodrida formació de músics, amb la possibilitat de portar la carmanyola i fer un berenar, poder comentar la jugada, el color de la jaqueta del director, poder tossir sense miraments… és un bon preu, no hi ha gaires ofertes tan engrescadores.
Mostrem molt poc respecte vers les persones que pugen dalt un escenari, vers els músics, vers les altres persones amb qui compartim platea.
Atès que no minvarà la falta de respecte i que la poca educació tendeix a augmentar, i tal sembla que no hi ha solució, no sé si caldria avisar abans d’entrar que l’espectacle comptarà amb l’especial participació de virtuosos infiltrats a la sala.
El desig de bona feina a la Sheffield University Wind Orchestra i que puguem tornar escoltar-vos, amb sort a vosaltres sols.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!