Tarda/nit de dissabte. Cap a Barcelona, m’agrada badar mentre observo aparadors, edificis, persones. Passeig amunt i passeig avall. La recerca, l’afany de descobrir avui ens porta a una plaça, un lloc al Poble Sec, un local antic, que et transporta a altres llocs, el trastèvere, montmartre, altres moments, sensacions, musica escoltada, especial companyia. Bon vi,
“Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir diferents resultats“, deia Einstein, no caiguem en aquest error, cal innovar. Segurament era el que en 1905 volia fer aquell jove que va demanar diners a Thomas Fentiman. L’objectiu una nova cervesa de gingebre. El resultat, el senyor Fentiman es converteix en l’amo
Potser aquest apunt hauria d’haver set el primer. Por a contraure la malària, no és altra cosa que la conseqüència dels fets que seguidament explico. Les diferents ginebres que conec, les que més m’agraden, les que m’agrada compartir. Vaig recuperar el gin-tònic a Barcelona. Era un esdeveniment social on jo anava d’acompanyant, un entorn especial,
L’aigua tònica. El colonialisme va provocar un increment espectacular de la demanda de quinina, i l’East India Company era incapaç de proveir les necessitats i la demanda generada. La solució va ser intentar cultivar l’arbre a les colonies. Es va probar amb llavors equatorianes, però l’arbre resultant era molt pobre en quinina. Els holandesos van
El poder curatiu de l’arbre de la febre no es va fer mundialment conegut fins al voltant de 1820, quan els soldats de l’exèrcit indi, en un intent per prevenir la malària, van barrejar la quinina – extracte de l’escorça de l’arbre – amb sucre i aigua, i van crear la primera indian tònic water.
Us reprodueixo l’article de l’Oriol Junqueres aparegut al número 1406 del setmanari El Temps del 24 de maig de 2011.L’Scottish National Party –com els independentistes flamencs de l’N-VA o els gal·lesos del Plaid Cymru– és un dels socis d’Esquerra al Parlament Europeu. I és així com la setmana passada vaig tenir l’oportunitat de comentar abastament
Fa 4 anys que ens les sentim dir de tots colors. I no passa res. No tenim por, fem el que cal fer, sense clientelisme, creiem que Arenys som tots, rebutgem les pressions que només cerquem el seu propi interès, hem treballat i seguirem treballant per un Arenys més just. Sóc una gran defensor de
Avui fa 80 anys, el President Macià proclamà la república Catalana. Catalans : Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el
Ahir com cada any vaig escoltar el Poema de Nadal, recitat per Joan Pera, el meu Pare. He sentit el Poema en moltes ocasions, a casa, per la radio, fragments en els Pastorets, el Poema forma part del Nadal familiar, de sempre i d’ara. Mai com aquest any he sentit la rabiosa actualitat d’alguns dels
Després del cas Palau, CiU ha d’explicar per que presenta una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat per tal de compensar les concessionàries d’autopistes de Madrid! Una esmena que no afecta per res a Catalunya!Enllaç al post de Joan Tardà on explica els estranys moviments de CiU: enllaç Salut i república
Sembla que uns comerciants han mort, i d’altres s’estan morint. Així ho manifesta una esquela anònima que parla en nom de tot el comerç de la vila. A Arenys el comerç és viu, hi ha persones emprenedores que, malgrat les dificultats del moment, no fan de la queixa la seva oferta comercial. Hi ha comerç
Escoltava unes declaracions del Sr. Duran on deia que en les properes eleccions ens juguem si el país s’en va o no a fer punyetes. Vist el que surt avui mateix en la premsa crec que té molta raó. Fem un breu resum dels titulars: El Periódico.cat : “Els pèrits ratifiquen que Millet i CDC
Volia en clau molt personal parlar d’un jove actor arenyenc que just als 80 anys, reestrena amb quasi els mateixos actors, l’obra que fa 25 anys feien girar amb la mateixa il•lusió per mig Catalunya L’Enric Pera (el meu germà) m’ha passat al davant, ja ho ha fet, i molt bé. LLegiu aquest fantàstic apunt, i
A les set de la tarda a les escales de la Plaça del Mercat, llançament de salves d’honor en commemoració del 70è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya, on hi intervindrâ el diputat d’Esquerra a les Corts, espanyoles, Joan Tardà i la Coral l’Esperança, interpretant el Cant de la Senyera
Mai és el moment de fer les coses, vull dir que tots els canvis, variacions, modificacions, malgrat ser esperades o demanades, en el moment de realitzar-se no són oportunes, els mateixos que les demanaven et diuen “…vols dir que és el moment?” , i així anem passant, o no fem o si fem sentim tremolor