Jordi Pera

Deixo de militar a ERC, ……. el llibre que he anat escrivint al llarg de forces anys ara està arribant a la fi.

Sento que la meva relació amb Esquerra en general i amb la secció Local d’Arenys en particular de moment no és possible, dono  per bona tota la feina feta, tot el temps dedicat a la secció local, com a militant, com a regidor, al consell comarcal  i també en el partit, en els diferents llocs de responsabilitat, sent conscient que sempre es pot fer més,  i assumint la culpa de no haver fet més.

No m’ha cansat la seva escriptura, he estat feliç mentre lletra rere lletra, anava unint paraules, frases, voluntat de servei a una causa noble, el meu país, la meva gent.

Crec amb més forces que mai en el nostre país, en la nostra gent, en un futur de llibertat, de terra lliure, de república de la bona gent. I cada cop em sento més lluny dels nostres representants, no tant lluny com per deixar de nomenar-los nostres, però si prou lluny per observar que no ens serveixen, només se serveixen.

Seguiré defensant i treballant per la llibertat Nacional, per fer que el meu País tingui el seu espai  en el marc de les nacions lliures, sense oblidar que les persones també necessiten respostes, respostes sensates, coherents que el dia a dia és molt important i que el ciutadans d’aquesta Nació que estem forjant han d’arribar vius a la proclamació de la independència, i en aquest moments  em sembla que a  Esquerra, hi ha la resta de partits no  els preocupa gaire el que anomenen eix social, les persones,  i sembla que l’única preocupació per a ells  sigui mantenir-se vius en els seus llocs.

L’Edoardo Nesi, Storia de la mia gente diu “Avui, però, vull continuar caminant al costat de la meva gent. No sé molt bé a on estem anant, però el que és segur és que no estem quiets”.

Salut i República !!!