“A fronte praecipitium a tergo lupi”.
En pocs dies portarem a consideració del Plenari municipal els pressupostos per al 2009. Com ja deia quan parlaven d’ordenances fiscals, de taxes i impostos, el 2009 serà un any complicat, per a les famílies, per als comerços, les empreses, l’administració… per a tothom.
És en aquestes situacions que cal, per damunt de les posicions polítiques, de les consignes de partit, i d’altres històries, cercar el màxim de col·laboració entre govern i oposició. Cercar les complicitats necessàries per assolir uns pressupostos de consens, on es reforcin les àrees que més afecten els ciutadans, l’Acció Social, les polítiques habitatge, la promoció local, la seguretat… Deixar-nos de populisme d’aparador, de proclamar receptes i solucions només fetes per desgastar l’adversari.
Les persones esperen dels seus representants una actitud més positiva, més capacitat de treball conjunt, com volem donar confiança.
Com volem que no hi hagi desafecció per la classe política si ni a nivell local, la primera pell de la política, la més propera al ciutadà, no som capaços ni en temps difícils de tenir una resposta única, una sola veu, uns pressupostos fruit d’un treball conjunt, govern i oposició?
Uns diran que no han estat cridats a parler-ne, els altres que tenen la mà estesa, ni els uns ni els altres…
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!