Jordi Pera

aprenent .....................

19 de novembre de 2008
7 comentaris

Estatut del 30 de setembre 2005, única resposta al TC.

El govern d’Espanya ha tornat a faltar al seu compromís sobre el finançament, aquell compromís que la ministra De la Vega prenia amb el conseller Saura i que deixava despentinat tot el Govern català.

Ja ni els més optimistes creuen que salvarem algun moble en la retallada que farà el TC, en el nostre Estatut, ja no en l’Estatut aprovat el 30 de setembre de 2005, parlem de l’Estatut ja rebaixat en els pactes del senyor Mas i amb la complicitat necessària del PSC.


I què farem quan això passi?
Quina serà la resposta dels partits catalans?

El que és clar que els diputats catalans a Madrid aniran tots a la seva bola, consigna de partit, peix al cove, i a seguir plorant.


I nosaltres a combregar amb rodes de molí, una dotzena de senyors (TC) acabaran decidint el que és bo per a nosaltres. Apa-li, tots a una mani, unes protestes, quatre columnes d’opinió, i a seguir plorant.


Salvant les distàncies, un fet similar es va produir quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de contractes de conreu. L’Estat va interposar un plet contra la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, llavors la Generalitat va nomenar l’advocat Amadeu Hurtado con a delegat de la Generalitat en el plet.
Amadeu Hurtado, un advocat militant d’ERC, home pragmàtic, però que no tenia per costum renunciar als seus ideals, proposava l’actuació següent: … en cas de perdre realment el plet, entenc que el Govern de la Generalitat, amb la major serenitat, ha de complir la sentència del Tribunal donant per anul·lada la llei de l’11 d’abril i, seguidament, presentar al Parlament una nova llei que sigui còpia textual de l’anul·lada“.

I així va succeir, el Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d’una Espanya governada per les forces de dretes, va anul·lar la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar el text íntegrament.

Fa pocs dies l’Antoni Soy, en un post que titulava “Amadeu Hurtado: governar amb pragmatisme però amb conviccions fermes”, deia: “Sincerament, fins avui encara no he sentit cap proposta tan assenyada i adequada com aquesta en el cas que el Tribunal Constitucional faci una lectura negativa de l’Estatut. Sens dubte, el més digne, el més efectiu i el que més desconcertaria els nostres “amics” espanyols seria que el Parlament tornés a aprovar el mateix Estatut (el del 30 de setembre de 2005, si pogués ser) i el tornés a presentar per ser aprovat a les Corts Generals. 

Res a afegir, totalment d’acord, és la millor proposta que he sentit fins ara, o potser algú pot decidir per nosaltres?

Estaria bé que els líders polítics, els consellers del nostre Govern, el president, també els diputats catalans a Madrid, tinguessin una resposta unitària, clara, sense oblidar què són i a qui representen i, en la desfeta, junts tornar a presentar l’Estatut del 30 al Parlament.

 

Salut i república.

  1. Hi ha algun diputat disposa a jugar-se el sou ? hi ha algun partit polític disposat a rebre tota l’embestida que tenen preparada La Vanguardia i El Periodico ?
    Hi ha algun partit polític disposat a anar a la oposició ?
    Duran i Montilla, ja han dit que s’ajupiran, bé de fet sempre hi han estat.
    Aquesta colla de cabrons, amb l’estaut ens han enganyat a tots plegats, s’ha demostrat que els hi importa un rave, només són tacticismes per a assolir el govern.

  2. Quans diputats hi ha disposats a denunciar-ho ?
    Tothom sap que es poden quedar a l’atur.
    Quin partit polític hi ha disposat a rebre les embastides de la Vanguardia i el Periodico que l’acusaran de radical i poc madur ?

  3. Jo no crec que tingui gaire sentit ni que serveixi de gaire repetir l’operació de demanar a l’Estat que aprovi un estatut. Dejà vu. El camí ha de ser la ruptura institucional, la crisi de confiança. O eleccions o consulta popular per autoritzar la Generalitat a iniciar un procés de secessió.

  4. Jordi, la proposta que fas és molt bona, car el Parlament retornaria l’estatut aprovat a Madrid. I farien bé de tornar-lo, com a primer acte de sobirania.

    Després, n’han de venir d’altres d’actes de sobirania, és clar. Si no es crea una força que il·lusioni els catalans, i que només tingui com a objectiu aconseguir la sobirania o pactar per aconseguir-la, proclamant-la des del Parlament, el qual també es convertiria en sobirà, no hi ha res a fer. De líders n’hi ha, de voluntaris també i de votants, segur que també.

    Salutacions i sobirania. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!