Veiem cada dia titulars, declaracions, tothom entén de tot, tothom té la sol·lució, no importa el problema ni el fet: avui el nou President dels USA; ahir, Israel i Palestina; demà, la caiguda de la borsa…
Parlem i parlem, però… algú escolta? Tenim encara la capacitat d’escoltar?
Hi ha paraules que sembla que pertanyin a un temps anterior, que hagin perdut sentit. “Escoltar” n’és una, no l’única, també “esforç”, “treball”,…, seria una llarga llista.
En les tertúlies d’amics, reunions de treball, fins i tot en les reunions de govern, sovint sentim a parlar, que no vol dir que escoltem. En moltes ocasions ni tan sols respectem la persona que parla, s’interromp a qui parla sense cap mirament, bo i pensant que el que hem de dir és més ocurrent, més important, o simplement ho diem nosaltres, que ja és prou.
Les intrusions solen anar acompanyades de gesticulacions i frases buides, grans adjectius que magnifiquen el mot, pirotècnia i focs d’artifici, per acabar no dient res.
Segurament, per algú sigui un esforç molt gran, sigui demanar-li molt, potser massa, però si volem seguir caminat junts cal parar i escoltar.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vinga Jordi, que per aquí anirem millor.
Penso que avui hi ha massa xerrameca buida i anorreadora. Manca reflexió, estudi, seny, raonament ….
Es seré el teu comentari.
Es clar que tu ets d’Arenys , patria”xica” del republicà , home de seny, home de lletres, que va neixer massa aviat i que era fill d’Arenys… L’Azaña!
Apali!
Molt be Jordi
fixat que tenim dues orelles i només una boca, deu ser pr alguna cosa.
El que passa es que no ens en donem compte.
I el cas es deixar anar cadascú la seva i seguir amb la incomunicació total i absoluta.
A l’ extrem i podem trobar aquestes tertúlies de la TV
Salut