Dissabte al matí, la Policia Local de Calella tancava un periple de prop de 200 anys (ja el 1794 hi ha constància del primer cos de “serenos” a Calella, que el transcurs del temps faria evolucionar fins a l’actual cos de Policia Local). Un temps itinerant d’equipament en equipament, aprofitant locals i dependències municipals, fins a arribar al final del trajecte: disposar de local propi, de caserna pròpia.
Fet que ha estat possible gràcies a l’esforç dels diferents governs municipals, iniciat per Miquel Pérez com a regidor responsable de Governació, en el mandat de l’alcalde Josep Basart, i culminat dissabte amb la inauguració per part de Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Cal, doncs, felicitar el poble de Calella, que disposa de polítics que creuen en la bona feina de la Policia Local, d’aquestes persones que, més enllà de la feina, creuen en la voluntat de servei que una societat moderna i democràtica demana.
Tant de bo tots els polítics municipals (també Arenys) entenguessin aquesta realitat i fossin capaços de fer l’esforç pressupostari necessari per garantir a la societat, a través de la Policia i sota la direcció dels seus representats polítics, no només el compliment de les lleis sinó, a més a més, eficàcia, eficiència i esperit de servei, principis amb tanta legitimitat democràtica com el de legalitat, i que com totes les coses sols és possible amb la dotació i els mitjans necessaris.
Al vespre, taula rodona sobre la Hispanitat, una interessant proposta de JERC arenyenca.
Hi he pogut estar sols una estona, era l’aniversari del meu pare i la trobada familiar era a 2/4 de 9. Però ha valgut la pena la mitja hora, en primer lloc la presentació austera d’en Maiol, activista compromès i amb gran recorregut per endavant, i que donava la paraula al més veterà, Agustí Barrera, a qui he tingut el plaer d’escoltar en diferents ocasions i que té la virtud d’unir el bagatge de l’experiència amb aquesta rauxa del combat permanent. Féu una exposició sobre la història, la conquesta, el mal dit “encuentro de culturas”, etc.
A en Jordi Bilbeny haig de dir que no el vaig poder escoltar en la totalitat de la seva exposició; però, com sempre que escolto el veí del carrer de Sant Ramon, descobreixo alguna faceta nova, la seva incansable recerca de la veritat, de la història amagada. Però no va ser això el que el dissabte m’agradà de sentir a en Jordi, i potser no és nou en ell, va ser un pensament que comparteixo de fa temps: ja no vull estar en contra de ningú, no m’aporta res, el que vull és compartir una visió diferent, “una manera nova de fer”, deia en Jordi, no vull anar contra Espanya malgrat m’ofegui econòmicament, el que vull és trobar una manera en què Catalunya tingui al màxim de recursos.
Aquesta és la nova manera de fer fort el nostre país, deixem-nos de lluitar contra el que sigui, i pensem què cal fer, personalment, col·lectivament, per portar el nostre país a les més altes cotes de benestar i prosperitat, i fàcilment veurem, veuran, que l’única via és la independència.
Ramon, disculpa’m, no vaig poder sentir els teus de segur assenyats, divertits, esplèndids -com sempre- raonaments. Segur que hi haurà ocasió.
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per citar-me, Jordi. Ara també cal, però, que no només la militància s’impliqui de valent, sinó que, en cadascun dels actes que fem, anem sumant cada dia més.
Aquesta majoria social augmenta des de tots els pobles d’arreu de la nació. Doncs Arenys de Mar no en pot ser una excepció 😉
Cuida’t i vigila amb el “vici-blocaire” 😛
Una abraçada