Jordi Pera

Molts cops en l’anàlisi d’una situació, i així ho diuen alguns manuals, s’ha de preveure l’opció de no fer res, de deixar-ho com està, ja que la situació, malgrat no ser l’òptima, és la millor que podem tenir i qualsevol moviment pot tendir a empitjorar, enlloc de millorar. Però no sempre és així, cal aplicar els resultats de les anàlisis, no fiar-se tant de la percepció, de l’he vist que potser…, em sembla que…

Això és aplicable a algunes accions que s’estan fent, i a d’altres que no es fan, algunes per acció i d’altres per omissió.

Arenys tenim en la part alta un gran repte, l’ordenació de l’aparcament, que no és altre cosa que treballar per la millora del comerç, de la petita industria, dels veïns. Ja resten poques veus que puguin mantenir l’actual situació de manca de rotació, de igualtat d’oportunitats entre el veïns per aconseguir un lloc d’aparcament, per poder fer les gestions, les compres, gaudir de la nostra restauració que compte amb bona representació a Arenys en general i com no en la part alta de la població.

Fa temps que Esquerra treballa per arribar a una solució de consens que permeti la ordenació d’aquesta zona, la creació d’una parada de bus que faciliti la mobilitat dels veïns, la divisió de la zona en tres espais que donarien més mobilitat, dues bosses d’aparcament mixtes una part verda amb prioritat per a residents, i unes places de zona blava que garanteixin la rotació necessària per el bon funcionament de la restauració i el comerç.

Darrerament una revista local  fa esment de la meva voluntat i del meu optimisme, la circulació i l’aparcament són temes prioritaris, aquí i a arreu. El meu optimisme bé donat per el convenciment, estic convençut de la necessitat, de la bondat del sistema proposat, de la millora per el comerç la restauració els veïns, crec que anem avançant i el darrer dibuix o diguem la darrera proposta feta per la regidoria va madurant i millorant, confio que d’aquí pocs mesos pugui ser una realitat.

No vull amagar que el govern no té encara una posició unànime sobre la qüestió, primer pas per desencallar el projecte.

Com també tinc per segur que molts dels cants de sirena que avui m’arriben aduladors, demà seran ferotges udols de llop, tan els uns com els altres, el seu únic interès rau en cercar la confrontació, avui per que no hi ha acord, demà per què l’acord no m’agrada.

Potser per ells caldrà dibuixar una capsa i com Saint-Exupéry  a el Petit Príncep, explicar-los que just el que ells volen està dins.

Aquesta observació, no vol dir deixar que les situacions, les idees, acabin dormint el son dels justos, vol dir tenir una visió madura de les diferents percepcions, deixar de fer proclames incendiaries de que ja paguem massa peatges, que els diners no revertiran en el poble, etc.
El que estem fem vol una anàlisi de la realitat lliure de servilismes, capaç d’objectivar la situació, cercant la millor solució, malgrat aquesta, com quasi totes les decisions, tindrà partidaris i detractors, però mai serà presa per la pressió d’una minoria. I sempre cercant que una part important de la solució reverteixi en la promoció del comerç local

Arenys tenim certes pors a vèncer, però no en podem crear de noves, serem captius fins al final, o sabrem mirar el futur sense por, fent la feina que toca fer, no la que lluu a les vitrines.

Salut i república.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!