Jordi Pera

Fou l’any passat a les set de la tarda en les escales de la Plaça del Mercat.

Llançament de salves d’honor en commemoració del 70è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya, era malgrat el sectarisme d’algun grup municipal i la manca d’autorització, el que podia ser un petit pas en la normalització, en la creació d’un acte institucional.

Bé, el petit homenatge al President d’aquell país que “un dia va ser la nació més gran del món” (Pau Casals, discurs a Nacions Unides, octubre 1971) i que va morir tot cridant “Per Catalunya”.

Aquest any ………….

“Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres” (Lluís Companys i Jover), per això almenys en els nostres cors, en el cor dels Arenyencs, en el cor dels patriotes, el nostre reconeixement al President Companys.

Ens cal recordar-ho, ens cal no oblidar-ho, ens cal explicar-ho.

Fets:

El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.

Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L’últim que va cridar va ser “Per Catalunya!!!“

Salut i república

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!