El blog de Jordi Piqué

Aquesta nit s’ha celebrat el primer debat televisiu (Antena 3) entre Pedro Solbes i Manuel Pizarro,
màxims dirigents de l’àrea econòmica del PSOE i PP respectivament.
L’encontre amenaçava en no ser més que un allau de dades micro i macro
econòmiques que avorríssin a l’espectador; tot al contrari: les xifres
d’audiència han mostrat que els ciutadans -lluny del tòpic que els
identifica amb el de persones despreocupades per la política i
l’economia- van seguir el debat amb interès. Així, una audiència
mitjana s’ha xifrat entre els 4 i els 5 milions de persones, un màxim
acumulat de 12 milions (amb puntes totals de 6 milions de
telespectadors) i un share del 24,4% són dades que parlen per elles
mateixes.

Pel que fa al debat, cal dir que aquest ha
representat quelcom nou i re-vivificador: dues persones representant a
dos partits polítics antagònics, dissentint amb respecte, educació i
arguments -més o menys vàlids-. Caldria que els líders de ambdós
partits majoritaris en prenguessin bona nota. La impressió general és
que en Pedro Solbes va guanyar el debat per un còmode
marge gràcies a dos punts bàsics: l’exactitud i coneixement de les
dades emprades (tant les espanyoles com les comunitàries) i
l’excel·lent preparació de la contra-argumentació. Per la seva part, Manuel Pizarro
va incidir allí on els postulats del PP volen centrar la campanya
electoral (pèrdua de confiança, increment de l’atur i del IPC) i, el
cas és que, en alguna ocasió podia haver-s estalviat uns exercicis de
demagògia del tot desafortunats.

El cas és que l’expresident d’Endesa va mostrar poca
capacitat en l’art d’explicar amb claredat els seus arguments, i
quelcom important, no va poder sinó reconèixer la bona gestió del
govern del PSOE en aspectes que el discurs del PP encara posa en dubte
(superàvit de la Seguretat Social, I+D+I, etcètera) i es va veure
totalment impotent a l’hora de rebatre les argumentacions de Solbes en
temes com la vivenda de protecció oficial, les seves idees sobre la
privatització de les pensiones (exhibició d’un retall de diari que el
contradeia, per part d’un àgil Solbes) o la contradicció al no recolzar les declaracions d’Eduardo Zaplana respecte a la solvència del sistema financer espanyol.

Crec, però, que el plantejament inicial de Pizarro
va restar sense acabar. El seu judici econòmic està fora de dubtes i va
resultar totalment encertat però es va veure atrapat per la brillant
comparació de les dades entre l’actual govern i l’anterior del Partit
Popular. I on menys va incidir en la seva crítica va ser on calia posar
l’objectiu del debat: ¿quines mesures plantejava el seu partit per
combatre els indicadors de l’economia?. És quelcom que encara
desconeixem.

_{[ Publicat a www.jordipique.net el 22 de febrer ]}

Links d’interès:

• Debat Solbes vs Pizarro

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!