El blog de Jordi Piqué

Au dessus de la melée

4 de març de 2008
Sense categoria
1 comentari

Segon debat: més taules

Em vaig equivocar. En el post corresponent a
l’analisi de l’anterior debat electoral recorria a la imatge de dos
púgils sobre un ring disposats a imitar els triomfs de Muhammad Ali, Rocky Marciano o de Smoking” Joe Frazier, però la realitat és que després de seguir el segon debat televisiu entre Zapatero y Rajoy,
estic convençut que l’aproximació més encertada seria aquella que
parlaria de dos adolescents que es barallen a plantofades i patades, al
final d’un carreró i davant dels crits de provocació dels seus amigots.
Altre cop les audiències donen xifres envejables per a qualsevol
programador televisiu: audiència mitjana de 12 milions d’espectadors
amb una quota de pantalla màxima de 56,3% i amb uns màxims de
13.998.000 persones a les 22:55h quan es tractava de terrorisme. Així
doncs, tots davant del televisor dubtant si veuríem quelcom diferent o
seria una repetició monòtona de la trobada anterior. En Marc Vidal ja ens prevenia dels arguments / mentides / demagògies a tenir en compte…

En relació a l’ampli anàlisi que vaig practicar el passat 26 de febrer cal dir que en José Luís Rodríguez Zapatero
va prendre bona nota dels comentaris post-primer-debat (ja indicats en
aquest blog només minuts després de la celebració del mateix) i va
saber rectificar a temps. Així, clarament va millorar en la
contundència argumental i en la capacitat de contra-argumentació. Donat
que la línia d’exposició d’en Mariano Rajoy va ser exactament la mateixa que en la trobada anterior, ZP
va posar de manifest els punts més febles de la crítica del candidat
del PP i, el que és encara més important, va obligar al líder del
Partido Popular a fixar públicament la seva posició (encara que
resultés contradictòria) en favor del transvasament de l’Ebre,
negant-se a qualsevol tipus de negociació futura amb ETA o incidint en
el seu posicionament pel que fa a la guerra d’Irak. Finalment Zapatero va saber rectificar i aportar al debat tot un conjunt de propostes -més o menys creíbles- pel futur d’aquest estat.

Crec que Mariano Rajoy s’ha
confirmat en un bon cap d’oposició; articula un raonament coherent
(potser incorrecte, però coherent) però li falta contundència. Així és
que el debat li serveix per a ratificar que no té aquella sèrie de
virtuts que poden fer d’algú, president del govern; clar que també
dèiem el mateix de José María Aznar i ja sabem com va
acabar la història… El error més clar del candidat del PP és que va
plantejar el debat com una senzilla repetició del que es va celebrar el
mes passat. Va contentar-se en incorporar refutacions de les dades que
en ZP havia aportat davant d’en Manuel Campo Vidal
però va cometre diferents errades, des de les més irrellevants i
anecdòtiques però importants al capdavall per la seva insistència (Ex.
¿quina va ser la primera pregunta -que no resposta- que Rajoy va formular en aquesta legislatura?. La resposta en “Links d’interès“),
fins les més greus -per la torpesa que implica haver-se deixat
arrastrar fins aquells jardins- com seria l’afirmació que el PSOE
estava a favor de la Guerra d’Irak o aquelles que implica una pèrdua
del vot d’un sector potencial de l’electorat (va renunciar al vot de
Catalunya i d’Aragó amb les seves afirmacions pro-transvasament de
l’Ebre).

Com no podia ser de cap altre manera, els resultats
són tan diversos com la simpatia ideològica del mitjà de comunicació
que els publica. Tot i així s’aprecia una victòria -per estret marge,
aquí les sorpreses no existeixen- d’en José Luís Rodríguez Zapatero a El Mundo, La Vanguardia, El País, El Plural, Cuatro, La Sexta, Cadena SER, mentre que en Mariano Rajoy
només aconsegueix el triomf a mitjans més marginals com El
Confidencial, Libertad Digital, El Imparcial, Diario Crítico, Abc, La
Razón. A destacar que la Cadena COPE, minuts després del debat i mentres acusaven a la resta de mitjans de “parcialitat”, donava
com a guanyador a Rajoy per 99% contra l’1% de Zapatero, ni més, ni menys.

[ Publicat a www.jordipique.net el 4 de març ]


Links d’interès:

  • Article “Incoherencies”, per Marc Vidal
  • Transcripció del Debat a El País
  • La primera pregunta d’en Mariano Rajoy al Parlamento

  1. Ahir vaig mirar atentament el segon debat entre en Zapatero i en Rajoy, tal i com ja vaig fer amb el primer.

    La conclusió d’aquest segon debat és que va ser tan lamentable com el primer.

    Va tornar a guanyar-lo clarament en Zapatero, amb més diferència encara que el primer, però va ser d’un nivell baixíssim.

    Quan en Rajoy va treure el tema de la retolació en espanyol i la multa al malparit de “Fincas Nevot” (si no recordo malament), en Zapatero no va saber fer-lo callar amb arguments sòlids. És a dir, ni uns ni altres no ens entenen !!! 

    Els del PSC ja podrien haver explicat fa anys, al Zapatero, què passa a Catalunya amb el català. Però veig que encara no ho han fet.

    No només em sembla bé que es multés a l’imbècil de “Fincas Nevot”, sinó que s’hauria de multar a tothom que retolés en espanyol. A les distribuidores de cinema que només oferissin pel·lícules traduïdes a l’espanyol. Als restauradors que tinguessin cambrers que no parlessin català, a les empreses de telefonia que només oferissin mòbils amb menús en espanyol, a les empreses que no presentessin els videojocs en català, i un llarg etc…

    Molta més força, presència i suport en tots els camps necessita el català. Molta més inversió. Molta més defensa.

    Però tornant al debat, la veritat és que el nivell intelectual de tots dos, com ja vaig escriure anteriorment, és bastant baix. Això va fer que totes les línies argumentals s’aguantessin amb pinces.

    Sigui com sigui, com també ja he dit, la nostra visió ha d’estar cap a Europa i el món, i no pas cap a Espanya. Ni ens entenen ni ens entendran mai. Fugim d’una vegada. Tornem a ser lliures. Independència el més aviat possible si us plau !!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!