El blog de Jordi Piqué

Avui és un altre dia trist per
a nosaltres. Si l?any 1973 un tribunal militar es va avenir a
representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va
condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del
final del franquisme, avui, amb la distància de més de trenta-quatre
anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder
judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la
justícia, ens trobem amb la mateixa situació.

L?equip d?advocats
que ens representa ha treballat amb una eficàcia absoluta. Ha reunit i
presentat una ampla bateria de proves noves amb argumentacions
contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves
pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del
nostre germà es pogués revisar. Les proves de la defensa d?en Salvador,
que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han
estat sobre la taula de la Sala 5a Militar del Suprem. D?ells depenia
un acte reparador de justícia. I no ho han volgut així.

Davant d?aquesta indefensió
decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia
aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà
entre molts altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per
tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el
passat i que mirem el futur. No podrem mai. Ens preguntem si aquesta
mateixa instància judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet ha
estat defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar,
sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.

Sabem que no estem soles en
aquests moments. Agraïm l?ànim i el suport que ens fan arribar
innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la
catalana en particular, ha entès que el cas del nostre germà no és una
qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes
poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no
som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem
que hem de continuar fins que, un dia o altre, es reconegui la profunda
injustícia que es va cometre quan, el 2 de març de 1974, el botxí
collava el garrot amb el vistiplau d?un sistema judicial corrupte,
indefensable des de la perspectiva del temps que vivim.

Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
Barcelona, 13 de juny de 2007

– Extret del Diari AVUI –