Segons l’enquesta d’estimació de vot que ha fet
públic avui el CIS, l’empat tècnic entre el PSOE i el PP serà el punt
de partida de la campanya electoral. La dada ha sorprès a ben pocs però
naturalment és interpretada sota els interessos més particulars; els
socialistes exhibeixen que, amb els números a la mà, resultarien
guanyadors mentre que els populars declaren que el triomf està a tocar.
Però darrera del cridaner titular de diari cal llegir amb atenció
altres resultats; per exemple:
A la vista d’aquests resultats sembla confirmar-se
el pronòstic que ja corria la setmana passada pels mitjans polítics:
cal motivació al votant socialista per tal de que vagi a votar. També
s’observa quelcom força clar; en Mariano Rajoy no
reuneix les condicions per a ser un “bon candidat” a la presidència del
govern; mancat de carisma, poc inspirador de confiança i amb una gestió
censurada per la ciutadania, només pot confiar amb l’esperit de canvi
dels seus votants per arribar a la presidència del govern. Però això no
seria una excepció si recordem com va arribar un gris José María Aznar a la mateixa poltrona.
Però en el dia d’avui també s’han publicat altres
enquestes d’igual importància. Segons les dades recollides pel Centre
d’estudis d’opinió (CEO), la fotografia de la ciutadania catalana és
força clara: El 36,4% de la població pensa que Catalunya hauria de ser
un estat dins d’una Espanya federal, un 33,8% recolzarien els ciutadans
favorables a un estat federal i un 34,8% dels consultats prefereixen
que Catalunya sigui una comunitat autònoma. Només un 19,4% reclama un
estat independent i un 3,8% aposta per convertir Catalunya en una regió
de l’Estat espanyol. Sembla ser que els senyors José Bono i Miguel Angel Moratinos ja han n’han près bona nota i així se’ls veu.
[ Publicat a www.jordipique.net el 15 de febrer ]
Links d’interès:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!