Perdoneu la comparació maldestre, excessiva i llunyana però a mesura que avancen les primàries demòcrates em convenço, cada cop amb més fermesa, de que aquestes eleccions s’assemblen, fil per randa i en un sentit conceptual, a les celebrades a Can Barça ara fa mitja dècada. En realitat, quan el cos electoral ha assimilat la necessitat
Vint-i-vuit dies. Aquest és el curt espai de temps que manca abans d’escollir un nou president d’Espanya. I el cas és que, si bé el tòpic ja ens adverteix de que les comparacions són sempre odioses, les declaracions que les cúpules del PSOE i del PP han realitzat els darrers dies m’han convençut de la
La península Ibèrica, l’oceà Atlàntic i el cos principal de l’allargassat triangle imaginari que dibuixa el contorn de l’Argentina, s’encarreguen de recordar-me els milers de quilòmetres que em separen de casa. Em trobo al capdavall de l’Amèrica del Sud freda, concretament a la ciutat més austral del món: Ushuaia; assegut en un banc just a
Catalunya és fantàstica. En pocs indrets del planeta podria donar-se una situació tan paradigmàtica com la que presencien els catalans. I és que de vegades, tenim l’immerescut privilegi de comprovar com alguns dels nostres polítics semblen més preocupats en complicar qualsevol tema de importància que no pas en tirar endavant aquest país. El darrer cas
Ara que, finalitzat el “Super Tuesday”, els mitjans de comunicació concentren la seva atenció informativa en l’aferrissada lluita per la nominació demòcrata entre Barack Obama i Hillary Clinton, és bon moment per fixar-nos com l’outsider John McCain progressa com el més ferm dels candidats a la presidència dels Estats Units per part republicana. I és
Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si l?any 1973 un tribunal militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de trenta-quatre anys,
ETA (Euskadi Ta Askatasuna) torna a les armes. En un comunicat previ fet públic al diari Gara, la banda terrorista va anunciar la fi d’una treva que s’havia prolongat per espai de 14 mesos i 12 dies. D’aquesta manera, també es tancava la porta definitivament a un procés de pau que ja semblava estar condemnat
Un parell de diaris "nacionals" amb marcat caràcter d’aquell espanyolisme uniformador i monocromàtic, s’han fet ressò i altaveu de la petició que el Comité Olímpico Español (COE) ha realitzat a la Sociedad General de Autores (SGAE) per elaborar un himne que vingui a donar contingut als plomissos compassos del so patriòtic espanyol. La sol·licitud, hauria
Un cop l?onada de les proclamacions victorioses ens ha sobrepassat, sembla que, poc a poc, la calma va retornant a la vida política catalana i espanyola. Com és habitual, les primeres manifestacions dels màxims dirigents de cada partit polític van ser autèntics cants triomfals però a les poques hores el judici del diferents analistes van
El proper diumenge es cel·lebrarà a tota Espanya una de les eleccions més estranyes dels darrers temps. La convocatòria electoral té com a objectiu la designació d’alcaldes i presidents d’aquelles Comunitats Autònomes no històriques (és a dir, Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galicia). Per tant, seria coherent esperar que el debat municipal/autonòmic es centrés en les
El model d’Estat que Catalunya ha proposat, mai no ha passat per la independència. Fins i tot quan el 6 d’octubre de 1934, el llavors president de la Generalitat, Lluís Companys, declarà l’Estat Català, ho va fer "dins de la República Federal Espanyola". Superada la dictadura franquista, els anys de democràcia han mostrat però, que
Les relacions Catalunya – Espanya històricament han estat el reflexe d’un mal encaix social, econòmic i cultural.. Sempre que l’Estat Espanyol ha gaudit d’un govern democràtic, la qüestió de l’autogovern de Catalunya -tossudament expressada pels seus ciutadans a les urnes-, ha estat sobre la taula. Els desencontres més importants han nascut tradicionalment de la vella