El blog de Jordi Piqué

Au dessus de la melée

4 de juny de 2007
Sense categoria
0 comentaris

La culpa era de l’himne

Un parell de diaris "nacionals" amb marcat caràcter d’aquell espanyolisme uniformador i monocromàtic, s’han fet ressò i altaveu de la petició que el Comité Olímpico Español (COE) ha realitzat a la Sociedad General de Autores (SGAE) per elaborar un himne que vingui a donar contingut als plomissos compassos del so patriòtic espanyol. La sol·licitud, hauria estat demanada pels mateixos esportistes d’elit, moralment superats des del primer minut de qualsevol partit internacional de bàsquet, futbol o petanca, pels crits orgullosos de l’afecció rival a l’entonar els primers compassos de "Le Marseillaise", el "God save the Queen" o l’inovidable "The star spangled banner". Potser hem trobat finalment el motiu ocult pel qual Raúl i companyia no serien capaços de superar els quarts de final?.

Un altre fet curiós és que, segons puntualitza l’Alejandro Blanco -president de l’esmentat COE-, "el nuestro quiere ser un himno del deporte, si más adelante recorre otro camino, pues perfecto". És a dir, podria donar-se el cas que aquest país on ens ha tocat viure, tindría un himne a cantar durant un partit de tennis però, no necessàriament, hauria de ser el que s’entonés quan un cap d’estat ens visités. L’iniciativa no ha deixat indiferent a l’enginy d’aquells que cerquen endur-se el mèrit de passar a la posteritat com els autors del text en qüestió -i els drets que se’n derivin, és clar-. Així és que d’entre la multitud d’exemples, hom s’atreveix a destriar el següent exemple:

Estado, Estado
tienes naturaleza plurinacional
y multicultural.
Chupi el Estado que supo llegar
con Torres en ataque a octavos de final.
Chupi el Estado que alucinará
si palmamos con Togo en cuartos de final.

Estado, Estado
buenrollísmo, talante y solidaridad,
también modernidad.
Tierra sin nombre que sabe aguantar
cada dos años un fracaso a recordar.
Juntos con Marca gritemos de histeria
ante un nuevo mundial que en ostia acabará.

Però res és innocent. En un país acostumat a cercar els primers caps de turc després d’alguna derrota, aquells jugadors no sospitosos de "sentir la roja" tal i com els cànons marquen podrien tenir alguns problemes importants. No seria el primer cop que pel seu lloc d’origen se’ls acusa de no ser "prou" espanyols encara que llurs actuacions destaquin per sobre de la mitjana. Potser ara el nou filtre de l’espanyolitat hagi de passar obligatòriament per endur-se la mà al cor i vocalitzar ostentosament la nova lletra al moment que la televisió capta la teva imatge?. Mala peça al teler.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!