El blog de Jordi Piqué

Au dessus de la melée

5 de març de 2008
General
0 comentaris

Fotem-los al carrer! (II/III)

Més enllà del que s’ha comentant en el post
anterior, la realitat és que la voluntat d’exclussió d’una part
important del cos electoral és quelcom que existeix i que, amb el pas
dels anys, sembla guanyar adeptes. En el capítol de responsables
-excepció feta als mitjans més radicals-, brilla amb llum pròpia el
diari El Mundo. Efectivament, per a qualsevol lector habitual de les
seves pàgines no resultarà cap sorpresa afirmar que el goteig
continuat, constant, repetitiu i reiteratiu de l’atribució als
nacionalismes “perifèrics” (club de catalans i bascos al qual s’han
incorporat darrerament els gallecs) de tots els mals passats, presents
i futurs d’aquest país, és una veritat fora de qualsevol discussió.

Per tant, el naixement de tota una sèrie de
formacions polítiques que, a l’escalfor d’aquesta confortable llar,
abandonèssin l’àmbit del projecte per a constituir-se en realitats, era
qüestió de temps. Primer va ser el cas de Ciudadanos / Ciutadans els
qui, sota una aparença d’igualtat per a tots els ciutadans i amb
l’esforçada tasca d’alguns altaveus mediàtics, va presentar als votants
una sèrie de mesures sempre orientades en un sol sentit; això sí, amb
el manament compromès de lluitar i proposar “una reforma de la Ley
Electoral para mejorar la proporcionalidad entre los votos y los
escaños obtenidos por cada partido, reduciendo las desigualdades
territoriales y aumentando la representatividad de los partidos de
ámbito nacional, evitando así que los gobiernos dependan de los
partidos nacionalistas
“. Resulta demolidor pensar que el Partido
de la Ciudadanía pot ser el primer cas en el món polític on algú lluiti
contra -segons ells diuen- el gaudiment d’un privilegi del territori on
ells mateixos es presenten; “volem renunciar a les nostres actes!!!”,
hauríen cridar des del Parlament en el cas que aconsegueixin
representació parlamentaria gràcies a aquell suposat privilegi tan
criticat per ells mateixos. El darrer exemple de tot plegat ha resultat
ésser UPD, partit ha nascut en el batibull de les negociacions del PSOE
amb ETA, sota la crítica ferotge del PP i en la barreja de les
aspiracions de més poder per part de la seva líder la Sra. Rosa Díez. Com a producte d’aquest poti-poti, ho han acabat pagant també els nacionalistes de qui l’UPD es proclama un partit creat “para que los partidos nacionalistas dejen de condicionar y coartar el presente y el futuro del conjunto de nuestro país“.
Per a rematar-ho, avui mateix s’ha sotmès a una d’aquelles modernes
rodes de premsa per internet a El Mundo (altre cop El Mundo) on ha
deixat clar que per sobre d’ideologies de dretes o d’esquerres -és de
suposar que ha format un partit d’esquerres, ¿oi?- existeix una
voluntat única de lluitar contra el menja-nens del nacionalisme; així
ho posa de manifest al respondre la pregunta número 8:

P.- “Sabe que el domingo ganará Zapatero
o Rajoy… ni usted ni ningún partido nacionista ni Llamazares ni ningún
otro, así que le pido que se moje y no se vaya por las ramas por favor:
¿QUIÉN PREFIERE QUE GANE: ZAPATERO O RAJOY? Gracias.

R- No prefiero que gane ninguno de los dos. Nuestra aspiración
en esta legislatura es condicionar la política que haga el futuro
Gobierno e impedir que las decisiones sobre el futuro de España las
tomen partidos políticos que reniegan de ser españoles. Salvo que
tengamos la fuerza suficiente Rajoy o Zapatero terminarán pactando con
los nacionalistas. Con eso es con lo que tenemos que acabar.

blogenquesta.jpg

Sigui
com sigui ambdós partits no passen de resultar marginals i la seva
influència en la vida política espanyola resulta més sorollosa que
efectiva. La veritable intenció d’aquells interessats en tallar-li les
ales al catalanisme -o el que ve a ser el mateix, apartar de la
democràcia un bons centenars de milers de vots-, és la de influir en
els líders dels dos majors partits espanyols per tal d’aconseguir la
modificació del sistema. És en aquest sentit que, novament El Mundo,
publicava el passat diumenge una nova enquesta d’encàrreg. Prou
simptomàtic resulta que el darrer dia hàbil que la legislació electoral
concedeix per a la publicació estudis d’intenció de vots, aquest diari
es concentri, no en presentar les darreres aproximacions de vot (cosa
que per altra part semblen ja assumir amb resignació cristiana), sinó
en exhibir que una substancial part dels espanyols (43,2%) preferirien
que el partit més votat gobernés en minoria abans que gràcies a un
pacte amb els “nacionalistas”. Un 28,4% es mostrava a favor d’un pacte
ente el PP i el PSOE -talment com un govern de concentració en l’ estat
d’emergència nacional que descriu en Jiménez Losantos-, mentre que
només un 18,4% creia necessari l’acord amb altres formacions polítiques.

Tenint clar l’objectiu, només cal plantejar-se el camí a recòrrer per arribar-hi, però ¿com?.

[ Publicat a www.jordipique.net el 4 de març ]


Links d’interès:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!