El blog de Jordi Piqué

Quinze anys, quinze, han hagut de passar per donar a
la ciutadania espanyola l’oportunitat de contemplar un debat televisiu
entre els màxims representats dels dos partits majoritaris al Parlament
d’Espanya. Parlar de qualitat democràtica no pot ser mai un recurs erm
d’esperit, al contrari, cal mostrar-ho en diferents espais de la vida
política. Clarament una de les accions més directes d’una campanya
electoral és la de fer arribar el missatge, que cada partit vol
comunicar, al número més gran de possibles votants, als Estats Units ho
tenen tan clar que ningú no s’imagina un procés d’elecció presidencial
-ni tant sols per les famoses primàries- sense, no un, sinó varis
debats face to face entre els candidat. El reiterat tòpic que de segur
han escoltat algun cop explica com l’ínclit candidat Richard Nixon va perdre aquelles eleccions dels ‘60, front a John F. Kennedy, a causa d’una nefasta preparació del debat del 26 de setembre davant una audiència de 70 milions de espectadors.

Però en aquest país som diferents; extremadament
diferents. Entenem el sistema d’elecció democràtic com una sèrie de
mecanismes dels quals hem de treure el màxim profit. I si és difícil
que aconseguim cap avantatge, no cal més que suprimir-ne una part; tot
sigui pel triomf final. Així, tant en José María Aznar com després en Mariano Rajoy
van negar-se en rodó a realitzar qualsevol tipus de debat televisiu.
Expliquen algunes fonts malintencionades -però ben informades-, que
pels despatxos del carrer Gènova es va escoltar alguna frase semblant a
“para qué vamos a hacer un debate si tenemos estas elecciones ganadas?“. Alguns anys després seria el propi Mariano
qui reconeixeria l’immens error que va suposar aquesta decisió; cal
aclarir que aquest mea culpa no va originar-se tant com un procés
d’assimilació del pecat sinó com un argument per tal d’exigir, ara sí,
debats “dónde sea, cuando sea y como sea” afegiria el número dos per Madrid, el Sr. Manuel Pizarro.
Així doncs, abans d’anar a la nostra cita amb les urnes -aquells que
així ho decideixin-, podrem fruir dels anunciats tres debats: Aquesta
nit, un debat econòmic entre Mariano Solbes i Manuel Pizarro (Antena 3, 22:00h), i altres dos entre José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy en les properes setmanes.

Però encara és possible millorar la nostra qualitat
democràtica. La democràcia espanyola -com la resta de les democràcies
del món- són multipartidistes. Fins i tots als Estats Units, on el
sistema bipartidista és un fet, hom pot ésser candidat a les eleccions
presidencials com a independent. Tots recordem a Ross Perot entre George Bush (pare) i Bill Clinton
en els successius debats televisius; per no parlar -en un exemple més
actual- dels debats a tres, quatre o cinc bandes entre tots els
candidats a les primàries dels partits demòcrates o republicans. També
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT) van demostrar que és
possible l’organització de debats televisius a cinc bandes. Aquesta és
la cirera -important si estem parlant de qualitat democràtica- que cal
posar encara al pastís electoral.

_{[ Publicat a www.jordipique.net el 21 de febrer ]}

Links d’interès:

• Article sobre el debat Nixon vs Kennedy
• Transcripció del debat Nixon vs Kennedy
• Debat Felipe González vs José María Aznar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!