El blog de Jordi Piqué

Catalunya és fantàstica. En pocs indrets del planeta
podria donar-se una situació tan paradigmàtica com la que presencien
els catalans. I és que de vegades, tenim l’immerescut privilegi de
comprovar com alguns dels nostres polítics semblen més preocupats en
complicar qualsevol tema de importància que no pas en tirar endavant
aquest país. El darrer cas -i un dels més significatius- és la ja
tristament famosa arribada de l’AVE a la ciutat comtal. Ara no és el
moment de perdre’s en divagacions per entendre (si és que això és
possible) com pot tardar un país en connectar la capital de l’estat amb
Barcelona, setze anys més després d’haver-ho fet amb Sevilla i força
més tard que amb d’altres centres econòmics molt menys desenvolupats:
ja sabem que les decisions estratègiques sempre han quedat per sota de
la política del menyspreu.

El que m’ocupa avui és el resultat de les votacions
realitzades entre la Plaça Sant Jaume i la Ciutadella. L’Ajuntament en
un passat no gaire llunyà i abans d’ahir la Generalitat, s’han mostrat
en contra del traçat de l’AVE per sota dels carrers barcelonins que
l’ha de portar, a través del carrer Mallorca, fins ben aprop de la
Sagrada Família. ¿Com explicar exactament la situació?:

ERC ha votat a favor d’un text qualificat per ells mateixos com “capciós, trampós i malintencionat“.
D’aquesta manera, i per voler ser conseqüents amb el que el setembre
passat van assenyalar a l’Ajuntament de Barcelona, s’han oposat al
traçat, fent oposició al govern del qual formen part. PSC i IC han
votat contra la proposta i tot seguit han avisat -intueixo que
vulnerant el manament legal de les institucions catalanes- que
ignoraran la moció. No hi ha masses executius que declarin en seu
parlamentaria que no compliran el que la cambra legislativa aprova. CiU
i PP han proposat i votat afirmativament una proposta la qual ells
mateixos havíen acordat quan ambdós partits estaven al front dels
respectius governs de Catalunya i Espanya. Curiosament aquesta
controvertida però gens excepcional situació es dona la mateixa setmana
que el president Jordi Pujol va publicar a La Vanguardia l’article “Lo que importa ahora”
on reclamava per als polítics i entre ells mateixos un exercidi de
dignitat, respecte i auto-estima vers Catalunya i els catalans.

Però és el columnista Xavier Bosch el qui, avui mateix, fa un resum més acurat de la situació al afirmar textualment que “Davant
de tot aquest garbuix, un lector de l’AVUI.CAT recorda, de manera
pertinent, una cita de Tit Livi: “Mentre a Roma es discuteixen, Sagunt
és expugnat”. Certament, l’excessiu partidisme i les picabaralles
internes ens estan escapçant les possibilitats com a país. La culpa no
sempre és de fora. Entre uns i altres, al final, tornarem a tenir el
que no ens mereixem: volíem el TGV que ens connectés amb Europa i
tindrem el tren de la bruixa del parc infantil“.

_{[ Publicat a www.jordipique.net el 08 de febrer ]}

Links d’interès:

• Votació al Parlament de Catalunya
• Article “Lo que importa ahora“, per Jordi Pujol a La Vanguardia
• Article “Irresponsabilitat i traçat del TGV“, per Xavier Bosch a l’AVUI

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!