Construïm la Catalunya independent

 Si no hi hagués cap tribunal Europeu de justícia a l’edifici d’aquesta imatge al qual la formació basca Bildu hagués pogut recórrer, la clara sospita és que el Tribunal Constitucional no hagués tombat la il·legalització de Bildu que va sentenciar el Tribunal Suprem. M’ha agradat l’article de Víctor Tarradellas a tribuna.cat explicant això. I a més, trobo que aquest gran avantatge de ser a la Unió Europea per aconseguir més drets democràtics referma la via per assolir la independència: després de demostrar la voluntat democràtica dels ciutadans de construir un estat propi per Catalunya, ens caldrà adreçar-nos a la llei internacional validada per les potències occidentals de tradició més democràtica per tal d’obtenir el reconeixement i suport necessaris.

  L’expectativa de que les principals potències de la Unió Europea i els Estats Units arribin a donar suport a un nou estat català, un cop demostrada la nostra voluntat democràtica sense ambigüitats, no es pot confondre, però, amb cap idea ingènua de que algun país del món doni suport a la nostra independència abans de que ens hi haguem pronunciat nosaltres clarament. La declaració de la independència és feina només dels catalans, no podem esperar que ningú més ho faci per nosaltres. Mentre no hi hagi una majoria clara al Parlament de Catalunya disposada a iniciar aquest procés, i mentre no s’hagi demostrat en referèndum la voluntat dels catalans de construir el nostre estat propi, cap país del món no farà res que pogués comprometre les seves relacions diplomàtiques amb l’estat espanyol, i es mantindran muts i a la gàbia sobre la independència de Catalunya. Això és evident i no s’ha de malinterpretar.

 Quan certs elements de l’estat espanyol (entre ells, el principal enemic de la independència, Duran i Lleida) comenten que una Catalunya independent no seria automàticament membre de la Unió Europea, és que ja no saben què dir per defensar allò que avui és indefensable. Qui no té arguments es refugia en l’intent de fer por als altres. Algú s’imagina que, després d’una victòria del Sí a la independència en un referèndum a Catalunya que superés el 50% de participació, els presidents de França, Alemanya i el Regne Unit accedissin a la demanda d’un emprenyadíssim president espanyol de que, com a càstig contra els catalans per haver desitjat sortir de l’estat espanyol, ara se’ls expulsés de la Unió Europea? Algú s’imagina aquests països reconeixent el nou estat català i establint-hi relacions diplomàtiques, però al mateix temps dient-nos que ja no podem ser part de la Unió Europea perquè els espanyols estan molt enfadats, i ara ens hauran de castigar?

 Tot això són falòrnies dels qui ens volen fer por. L’estat espanyol, davant d’una decisió dels catalans de proclamar i construir un estat propi, només té dues opcions: o ens reconeix, o no ens reconeix. La Unió Europea i el domini de les democràcies occidentals l’obligarà finalment a reconèixer-nos, després d’estar-se un temps rondinant. Si no ens reconeix, caldrà anar a veure el president d’Alemanya, i els altres, i dir-li: què podem fer per vostè? Aleshores ens diran una llista de coses, que portarem al president d’Espanya per dir-li: si no ens reconeixen, passarà tot això, i a nosaltres ens fa l’efecte que és millor que ens vulguin reconèixer aviat, no fos cas que tots plegats hi prenguéssim mal.

  A mi el que m’agradaria és que els polítics que parlen contra la independència poguessin donar algun argument en positiu: per què Catalunya serà més rica i plena si segueix dins l’estat espanyol, per què la llengua i la cultura catalana tindran més suport essent representades per l’estat espanyol que no pas per un de propi, per què la nostra economia anirà millor dins l’estat espanyol,… sembla ser que els contraris a la independència ja no gosen parlar-ne, d’això. Només ens amenacen.