He llegit l’article d’Andreu Barnils aparegut a Vilaweb, titolat Carta oberta a un votant de Junts pel Sí , i m’ha agradat. Us el recomano. I com que jo sóc un votant de Junts pel Sí, li vull contestar, a ell i als votants de la CUP.
El proper President de la Generalitat de Catalunya, que haurà d’exercir durant la legislatura més curta, de només uns 18 mesos, ho serà segons la legalitat espanyola: serà el president de la Comunitat Autònoma Espanyola de nom Catalunya, que haurà de dirigir les funcions del govern de la Generalitat durant aquest període transitori que encara ens queda abans de la independència. Això és així perquè la independència no està proclamada, perquè tal com admet la CUP, encara no ha arribat l’hora de fer la declaració unilateral. Això només es podrà fer després d’un referèndum, o eleccions plebiscitàries o constituents, en què els vots clarament favorables a la independència unilateral superin el 50%.
D’altra banda, hi ha dues funcions molt més importants que s’hauran de realitzar durant aquesta legislatura tan curta: el procés constituent, i el contacte internacional. El procés constituent és el més important de tot: hem de fer un debat ciutadà que generi la màxima il·lusió en la nova constitució de la República Catalana, un debat que ha d’eixamplar la majoria favorable a la independència, sobretot a partir de la contraposició amb les propostes estèrils de reforma de la Constitució espanyola que hi haurà al mateix temps de part de PSOE i C’s. Un debat que ens menarà a les noves eleccions constituents, en què cada partit polític català adoptarà una proposta clara sobre quin ha de ser el contingut de la Constitució Catalana, per poder fer després la proposta final en funció dels resultats de les eleccions, que serà sotmesa a referèndum. Les relacions internacionals també seran molt importants, perquè la fundació de la República Catalana només pot reeixir si podem aconseguir un reconeixement internacional i podem establir relacions diplomàtiques.
Tot això ens diu que la persona que tindrà un paper més important en el nou govern és la que dirigeixi i organitzi el procés constituent. Aquesta persona, que n’hi diré President del Procés Constituent, no serà reconeguda com a dipositària de cap càrrec institucional per part de l’estat espanyol, perquè l’estat espanyol no reconeixerà el nostre procés constituent. Però segons la nova legalitat catalana, qui dirigeixi el procés constituent tindrà la responsabilitat més important de cara a la fundació de la República Catalana. Tant el President del Procés Constituent com el President de la Generalitat han de contribuir a la relació internacional, i han d’estar molt ben preparats per aquesta funció.
La solució, per tant, és evident: Artur Mas ha de ser President de la Generalitat, i Raül Romeva ha de ser President del Procés Constituent. Artur Mas presidirà el govern i serà responsable de les accions de la Generalitat segons la legalitat espanyola durant aquesta curta legislatura. Ell serà responsable dels actes de desobediència que es puguin cometre, i continuarà per tant essent l’objectiu principal de les amenaces, querelles, acusacions i inhabilitacions de l’estat espanyol, juntament amb la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. Artur Mas serà l’únic interlocutor possible de cara a l’estat espanyol. Raül Romeva, President del Procés Constituent, realitzarà la funció més important pel futur del poble català. El seu tarannà dialogant amb persones de tot l’espectre polític i la seva experiència al Parlament Europeu el fan la persona ideal per aquesta tasca. La seva funció no està reconeguda per l’estat espanyol, i per tant difícilment podrà ser acusat de res si es dedica només a organitzar un procés de debat polític ciutadà i a desenvolupar unes relacions internacionals. Unes relacions internacionals en què han d’estar involucrats tant Artur Mas com Raül Romeva, perquè tots dos són importants i han d’exercir el seu paper.
Tot això sembla tan evident, que tinc plena confiança que després de l’assemblea interna del dia 29 que ha anunciat la CUP, tindrem nou President i nou Govern de forma immediata. I francament, seria un molt mal negoci per a la CUP voler invertir les persones que han d’exercir de President de la Generalitat i de President del Procés Constituent, perquè és obvi que el més fonamental per la nova República Catalana és el procés constituent. I en tot cas, és també evident que tot aquest procés no es pot aturar només per un desacord de si l’un ha d’ocupar aquest càrrec i l’altre ha d’ocupar aquell, o a l’inrevés, i que si naps i que cols i que tomba i que gira. I s’ha acabat el bròquil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!