Terrassa entra a l’Associació de Municipis per la Independència!!!

art97 Avui s’ha viscut un dia històric a l’Ajuntament de Terrassa. Tornant de la feina, a les set del vespre hi he arribat pensant que faríem una petita manifestació des del carrer a favor de que Terrassa entrés a l’AMI, amb un grup de gent de l’ANC. Però la cosa ha estat molt més interessant. He pujat, amb un amic, dalt la sala de plens de l’edifici de l’Ajuntament obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, la sala que veiem a la imatge, i he tingut el gust de presenciar un moment històric per la nostra ciutat.

El ple ha sigut bastant llarg, s’han aprovat bastantes resolucions, vàries sobre acords per fomentar l’ocupació, una altra sobre la ILP de l’habitatge… m’ha impressionat el ritme al qual es debatien les propostes i l’ordre de les intervencions, que es produeixen sense interrupcions de cap mena i amb un límit de temps establert. Hi havia força públic, unes 60 persones, algunes havien de quedar-se a peu dret fora de la sala, que en tot moment s’ha comportat amb una educació exquisita. La millor regidora m’ha semblat Maria Sirvent, de la CUP, que té molta feina per ser l’única del seu partit i estava al cas de tot; en tot moment intervenia amb molta claredat i brevetat, al contrari d’alguns altres que s’allargaven innecessàriament. Cap a les 8:30 s’ha començat a parlar de la proposta perquè l’Ajuntament de Terrassa pagui els seus impostos a l’agència tributària catalana en comptes de l’espanyola. S’ha deixat clar que això ara és un gest simbòlic, perquè després l’Agència Catalana tramet els diners a l’espanyola, però és de totes maneres un gest important per deixar clar que els ajuntaments estan preparats per donar suport a la Generalitat en l’actual situació política.

Just després ha arribat el plat fort. La proposta de ERC, CDC i CUP per proposar que Terrassa entrés a l’AMI. S’hi afegien una sèrie de punts posterior per donar suport a un procés constituent per a una República catalana, no puc recordar el redactat però anava d’aquest tema. Aquí és on els arguments de cada grup han estat d’allò més curiosos. Evidentment, ERC, CDC i CUP, que sumen 8 regidors, han votat a favor de tot, PP i C’s que en sumen 4, en contra de tot. Però els de Terrassa en Comú (6 regidors) s’han abstingut sobre l’entrada a l’AMI, bàsicament amb l’argument de que en el seu programa ells havien proposat que aquest tema és prou important com per resoldre’l amb una consulta ciutadana, i en canvi han votat favorablement a tots els altres punts. En canvi, el PSC, amb 9 regidors, ha argumentat que ells són federalistes i no favorables a la independència, però entenen que hi ha molta gent que volen tenir un instrument per expressar el seu posicionament favorable a la independència, i ha volgut “facilitar” que es pugui participar en aquest instrument donant llibertat de vot als seus regidors. Resultat final: 7 regidors del PSC han votat a favor d’entrar a l’AMI, i 2 (l’alcalde Jordi Ballart, òbviament per una qüestió protocolària, i Alfredo Vega) s’han abstingut.

El resultat de tot això és que Terrassa ha entrat a l’AMI per 15 vots a favor, 8 abstencions i 4 en contra. I a més, ha donat suport a pagar els impostos a l’agència catalana i a tota la resta de punts favorables a un procés constituent i de ruptura per una República catalana, amb 14 vots a favor i 13 en contra. Curiosíssima l’aposta del PSC: només calien que 6 dels seus 9 regidors votessin a favor de fer entrar Terrassa a l’AMI, i n’han votat 7, suposo que per convicció pròpia. L’Amadeu Aguado és el que ha explicat el motiu per la seva decisió. Estava molt nerviós quan ha parlat per primer cop, inclús a la segona intervenció el seu company de files, l’alcalda Jordi Ballart, li ha dit “respira…”. Realment era una argumentació difícil. Ara deurà haver-hi alguns dels seus votants enfadats, si són contraris a la independència i veuen com el seu partit ha ajudat a que Terrassa entri a l’AMI. Però els fets que millor indiquen que avui s’ha fet justícia pels terrassencs són aquests: el passat 9 de novembre, 44900 terrassencs van votar Sí a l’estat català i Sí a la independència, i a les eleccons municipals del 24 de maig van votar un total de 83552 persones. El Sí a la independència és més de la meitat de tots els vots a les eleccions municipals, inclús en les condicions del 9N amb amenaces del govern espanyol i amb un procés participatiu que era només un gest simbòlic i no vinculant.

Els de Terrassa en Comú també tenen una posició confusa: com poden votar a favor del procés de ruptura i constituent, un tema molt més important, i a la vegada abstenir-se per entrar a l’AMI? Hi ha hagut tota mena d’acusacions de que les forces havien pactat aquest “intercanvi de cromos” (es veu que el PSC formarà govern amb CDC), i preguntes de què hauria fet TeC si hagués prosperat el seu pla de formar govern amb ERC.

Al final, però, s’ho han manegat per aconseguir un objectiu històric: Terrassa entrarà a l’AMI. La meva ciutat serà ara la més gran que formi part de l’AMI: és un dia per sentir-se orgullós del que s’està movent entre molta gent.

I un altre fet curiós: Amadeu Aguado, regidor del PSC, ha afirmat en un moment dels debats: “algú creu, de debò, que si el 27S guanya el SÍ a la independència a Catalunya, aquest ajuntament de Terrassa no es posarà al costat del govern de la Generalitat?”. M’imagino que Pedro Sánchez no estarà content amb la votació de Terrassa… la gent que hi ha dins el PSC encara han d’acabar de desintegrar-se cap a altres formacions polítiques. El PSOE encara no s’ha adonat que mantenir el seu control sobre el PSC al final tampoc no li servirà de res, només fa que els seus diputats tendeixin a zero.

I finalment, la nota curiosa de l’únic regidor del PP, Gabriel Turmo. Realment, si aquest element estigués de debò en contra de la independència de Catalunya, mostraria més respecte per poder convèncer més gent dels seus arguments. La més sonada de les que ha deixat anar és que el 9N va ser un fracàs perquè, a Terrassa, 127000 persones no van anar a votar, i segons ell, totes ho van fer perquè estan en contra de la independència de Catalunya. La norma número 1 d’un demòcrata és respectar la gent que no ha votat i no atribuir-se mai el seu suport. Gabriel Turmo, membre del PP que ens ha prohibit fer el referèndum, ha insultat avui a molts terrassencs, entre ells la meva esposa, que el 9N estava treballant a Quito, a l’Equador, i no va poder votar que ella també vol la independència de Catalunya.

Avui és realment un dia històric per Terrassa, un dia per sentir-me orgullós de la meva ciutat, en què he vist coses que em diuen que Catalunya guanyarà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *