Construïm la Catalunya independent

Entre els arguments que el poder de l’estat espanyol intenta presentar contra la independència de Catalunya, un que és particularment penós és el de dir que volem obligar a elegir entre ser català o ser espanyol. Pedro Sánchez l’ha repetit aquests dies, després de que Carme Chacón ja ho hagués dit referint-se al seu fill. És un argument enormement confús i deshonest.

Cal separar primerament independentisme d’identitat. L’independentisme defensa que un estat català independent portarà millor benestar i desenvolupament social a Catalunya que no pas seguir dins l’estat espanyol. De passada, l’estat espanyol també pot esdevenir més efectiu si es treu l’element català, que clarament ha estat incapaç de fer seu durant més de 30 anys de democràcia. I, atès que la relació actual Espanya-Catalunya és tan desastrosa, el més segur és que aquesta relació milloraria amb la independència. Aquests són arguments racionals, que no tenen res a veure amb si un es considera català, espanyol, o les dues coses a la vegada. Per tant, de la mateixa manera que hi ha hagut durant molt temps molta gent que se sent només catalana però que no defensava la independència, també hi pot haver gent (cada vegada més, esperem) que se senten espanyols, o tan catalans com espanyols, i estan convençuts que la independència és la millor solució que tenim.

D’altra banda, aquí l’únic que obliga a elegir identitat és l’estat espanyol. El fet de ser català no té cap reconeixement especial a l’estat espanyol, només se’ns reconeix la residència a Catalunya que ens dóna el dret a vot a les eleccions catalanes. No hi ha un reconeixement d’una identitat catalana: com a ciutadans, legalment som espanyols i prou. El que se sent català i espanyol no veu la seva catalanitat reflectida en la seva nacionalitat actualment. Un estat català donaria ciutadania catalana a tots els residents que la volguessin. Si algú no vol ser català, i vol ser només espanyol, no hi ha cap problema: pot mantenir la ciutadania espanyola i seguir vivint a Catalunya, amb els mateixos drets que la resta. També s’hauria de poder tenir la doble ciutadania catalana i espanyola: així tots els que se sentin dels dos països no es veuran obligats a elegir res. El President Mas ja va aclarir que Catalunya seria favorable a aquest tipus de tractat.

Els catalans independentistes hem viscut molt temps en un estat espanyol que nega la nostra identitat, i que ens obliga a tenir una ciutadania d’un estat que no ens representa, que no sentim com a nostre. No hi ha d’haver cap problema si una minoria de catalans contraris a la independència després viuen en un estat català independent, que ja no és part d’Espanya: el seu sentiment espanyol serà sempre respectat (encara que la nostra identitat catalana no ha sigut respectada a l’estat espanyol).

Aquest argument tan simple i clar ja el va explicar un professor de Madrid de la Universitat Carlos III, Ignacio Sánchez-Cuenca, al diari ARA (12-9-2014), on defensava a més que la celebració de la consulta no representa cap fractura social, sinó l’oportunitat de resoldre les coses democràticament. Fa goig veure com hi ha més espanyols que ens donen la raó i denuncien els falsos arguments d’aquests dirigents del PSOE (que sovint volen fer de “bons” al costat dels “dolents” del PP). Llàstima que les seves veus siguin silenciades pels aparells de l’estat espanyol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!