Construïm la Catalunya independent

Ara sentim tot aquest rebombori sobre quina hauria de ser la pregunta, o preguntes, que s’han de fer en la consulta sobre el futur de Catalunya que ens ha promès el govern català que farem el 2014. El senyor Duran i Lleida ha començat a parlar del seu programa de confederació de tots els pobles d’Espanya com a alternativa a la independència i secessió d’una banda, i a la recentralització i submissió a la negació espanyola de la sobirania catalana de l’altra. Evidentment, hem de donar suport a l’única consulta que té sentit, que és la d’una pregunta clara sobre si volem proclamar un estat sobirà per Catalunya: pregunta binària i clara, on la resposta ha de ser Sí o No.

  Quins han de ser els arguments en contra de propostes del senyor Duran i Lleida, i potser altra gent del seu partit o del PSC? En primer lloc, s’han de deixar clars els problemes que planteja un referèndum amb tres opcions. Els referèndums són de dues opcions per una raó molt senzilla: si hi ha tres opcions o més, el resultat no es pot interpretar sense ambigüitats. Suposem, per exemple, que en un referèndum on poguéssim votar per les tres opcions d’independència amb secessió, confederació amb Espanya, o continuació de l’actual comunitat autònoma, els vots acabessin donat un 45% de suport a la independència, un 35% a la confederació, i un 20% a la comunitat autònoma. Com s’interpretaria el resultat? L’opció més votada seria la independència, però en canvi, la suma dels vots per la confederació i la comunitat autònoma superarien els vots favorables a la secessió. La decisió, per tant, no seria clara, i l’estat espanyol argumentaria davant la comunitat internacional que la independència ha perdut. I després passaria allò que tots podem endevinar: canviar el nom de “comunitat autònoma” a “comunitat federada” o alguna cosa semblant, per tal de voler canviar-ho tot però que tot segueixi igual.

  I en segon lloc, l’estratègia intel·ligent per part de la Generalitat en aquest moment crec que seria la d’afirmar que la consulta que es farà ara no decidirà de forma definitiva si ens volem separar d’Espanya, sino que decidirà si volem constituir un estat català amb plena sobirania. La resposta ha de ser clara: volem un estat sobirà, o no el volem? A aquesta pregunta hi han de votar afirmativament, per coherència, tant els favorables a la secessió com els que volen una confederació lliure de pobles d’Espanya. Si guanya el Sí, el govern català pot comprometre’s a que hi haurà una proposta posterior per formar aquesta confederació que es presentarà a l’estat espanyol, i si l’estat espanyol està disposat a negociar-la i acceptar-la, aleshores es podrà fer un segon referèndum, aquesta vegada organitzat ja des de la pròpia sobirania del govern català, on els ciutadans de Catalunya podrem elegir entre ser un estat dins la Unió Europea sense una altra vinculació especial amb l’estat espanyol, o bé formar una confederació lliure amb Espanya que no qüestioni la nostra sobirania nacional. En aquest segon referèndum, la pregunta també seria clara i binària, i aquí l’estat català ja tindria la paella pel mànec: per començar, el més probable és que l’estat espanyol ja no arribés a cap acord, i que simplement es quedés remugant contra la declaració de sobirania catalana i no volgués cap proposta confederal. I inclús si la volguessin, el poble català, un cop donada per bona la constitució del seu propi estat sobirà, veuria clarament que la confederació amb Espanya no té cap interès especial més enllà de la relació que podem establir com a membres de la Unió Europea, i per tant votaria segurament en contra d’una proposta de confederació.

  Aquesta és l’estratègia que jo seguiria per neutralitzar les propostes de Duran i Lleida i possiblement del PSC que ara només fan que embolicar la troca. Crec que és l’estratègia guanyadora. Veurem què decideix fer el President.