La por és, efectivament, l’alternativa a la construcció d’un estat català en igualtat de condicions amb els altres estats del món. Catalunya és un país que pot aportar molt a la cultura i al progrés d’Europa i de tota la humanitat, i només ho pot fer des de la llibertat nacional. L’estat espanyol, davant d’aquesta voluntat de llibertat nacional, opta per intentar dissuadir-nos-en a través de la por i les amenaces, mentre segueix actuant com de costum per perjudicar la nostra escola, el nostre autogovern, la nostra llengua i la nostra cultura. Mentre els polítics espanyols diuen que ens estimen molt, a la vegada amenacen que si mai ens emancipem amb el nostre propi estat mitjançant la més pura expressió democràtica, ens boicotejaran i exercirant una venjança espanyola, exigint que se’ns expulsi de la Unió Europea i que mai més hi puguem entrar, talment com un marit abusiu que, mentre continua comportant-se com sempre però dient a la muller que ell l’estima, l’amenaça amb conseqüències demolidores si es divorcia.
Seria insensat donar per guanyat el referèndum per l’estat propi a Catalunya. El referèndum s’haurà de fer, i cal dedicar tots els nostres esforços a guanyar-lo. Però, mentre a Escòcia els escocesos podran escollir entre dues possibles esperances de futur, un estat escocès independent o bé un Regne Unit reforçat i beneficiós per les diverses nacions que el componen voluntàriament, a Catalunya podrem escollir entre la independència o la por. I per tant, el que sí podem dir és que si es perd el referèndum, no només haurà perdut Catalunya. Jo crec que tots haurem perdut: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Perquè la victòria de la por no pot ser mai la victòria de cap país ni de ningú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!