Construïm la Catalunya independent

  El President Artur Mas va fer un pas decisiu la setmana passada en donar un suport explícit i inconfusible a l’estat propi català. Què hi ha d’anar a fer, aleshores, a la reunió de demà amb Mariano Rajoy sobre el pacte fiscal?

El que ha de dir Artur Mas és que Espanya ha d’acceptar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Sense aquest punt bàsic, quin sentit té negociar res més? Sense dret a l’autodeterminació, qualsevol pacte pot ser incomplert unilateralment per Espanya sense que els catalans hi tinguem res a fer, com ja ens ha passat tantes vegades amb tota mena de pactes amb Espanya. El que no es pot fer a aquestes hores és parlar d’un pacte fiscal com si encara estiguéssim regatejant uns pocs mils de milions d’euros en el sistema de comunitats autònomes. S’espera que Mas va a parlar de la hisenda pròpia, però els instruments  d’estat que necessita Catalunya no són només la hisenda.

 

  Si Espanya no accepta el dret a l’autodeterminació, no hi ha res a pactar: la independència s’ha de declarar unilateralment, cercant el suport internacional. Si Espanya accepta el dret a l’autodeterminació, aleshores podem parlar de com farem el referèndum que decidirà si Catalunya es dota d’estat propi, de com realitzarem la transició al nou estat, de com dividirem el patrimoni i les responsabilitats del deute, i de com podrem optimitzar les relacions entre els nostres estats veïns.