Construïm la Catalunya independent

  Tot just fa 17 anys que es va descobrir el primer planeta al voltant d’un altre estel, gràcies al desenvolupament de la tècnica de mesurar les velocitats radials. Recordo molt bé l’emoció que vaig sentir aquell dia de l’any 1995, quan jo treballava a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton amb una plaça postdoctoral, i es va anunciar el descobriment del primer “exoplaneta”. Ja feia uns 400 anys que, poc després de que Nicolau Copèrnic formulés el seu model heliocèntric afirmant que la Terra és un planeta que es mou al voltant del Sol, Giordano Bruno havia proposat que els estels no eren puntets de llum fixos en una bòveda celeste, sinó que eren astres com el Sol distribuïts per l’espai tridimensional, cada un a una distància diferent de nosaltres, i que apareixien tan febles en el cel de nit només degut a la immensa distància que ens en separa. I a més d’això, Giordano Bruno també va pensar que tots aquests Sols tan distants de nosaltres també podrien tenir planetes girant al voltant seu, planetes potser semblants a la Terra. Giordano Bruno va acabar condemnat per heretge i cremat a la foguera per l’església catòlica, però molts científics van continuar imaginant tots els misteris d’altres sistemes planetaris que podien amagar-se en la llum que ens arriba de cada estel que hi ha al cel. I després de 400 anys, després d’un gran desenvolupament tecnològic de moltes generacions, tenim el privilegi de poder assistir a l’inici de tots aquests descobriments que ens van mostrant tots els tipus de planetes que existeixen a l’univers, que ens van donant sorpreses de com de diferents poden ser dels que coneixem al Sistema Solar.

  I fa pocs dies, ha estat el resultat d’un treball realitzat per un astrofísic català, en Guillem Anglada i Escudé, que s’ha anunciat com una troballa d’un dels planetes amb millors condicions per a la possible presència de la vida a la seva superfície. Aquest treball s’ha dut a terme a la Carnegie Institution of Washington, on en podeu trobar una petita descripció en aquesta nota de premsa. El planeta s’ha pogut detectar en mesures de l’estel Gliese 667C que ja havien estat obtingudes fa un temps, però aplicant un nou mètode per l’anàlisi de les dades que ens permeten mesura la velocitat radial de l’estel, i deduir a partir d’aquí la presència de planetes al voltant que indueixen amb la seva gravetat un petit moviment de l’estel al mateix temps que el planeta es mou al seu voltant.

  De l’estel on s’ha detectat la presència d’aquest planeta ja se’n sabien moltes coses abans. Gliese 667 és en realitat un sistema triple a una distància d’uns 22 anys-llum de nosaltres. En primer lloc hi ha dos estels, Gliese 667A i 667B, tots dos una mica més petits que el nostre Sol, el primer de massa 0.73 vegades la massa solar, i l’altre de 0.69. Tots dos tenen un color carbassa i emeten una lluminositat de només una vuitena part de la lluminositat solar el primer, i una vintena part el segon. Orbiten un al voltant de l’altre amb un període de 42 anys, i a una distància d’unes 14 Unitats Astronòmiques (la Unitat Astronòmica és la distància de la Terra al Sol, és a dir que aquests estels estan separats per 14 vegades la distància de la Terra al Sol). A part d’aquests dos, hi ha un tercer estel, Gliese 667C, que és més petitó que els altres dos: de massa 0.37 masses solars, emet només una llum unes 300 vegades inferior a la solar, una llum més rogenca que la dels altres dos. I aquest tercer estel orbita al voltant dels altres dos, a una distància molt més gran (d’unes 300 o 400 Unitats Astronòmiques), i amb un període d’uns 2000 anys (que encara no s’ha pogut determinar gaire bé perquè les nostres observacions abarquen un interval de temps molt més curt).

  És aquest tercer estel el que té dos planetes girant al seu voltant. El primer (anomenat Gliese 667Cb) és molt aprop de l’estel: a només a 0.05 Unitats Astronòmiques, ha de ser un planeta molt calent sense les condicions adequades per la vida. El segon (Gliese 667Cc) ja és una mica més lluny: el seu període orbital és de 28 dies, i gira a 0.125 Unitats Astronòmiques de Gliese 667C. Malgrat que està molt més aprop del seu estel que no pas la Terra del Sol, aquesta és just la distància adequada per la vida per aquest estel petit que brilla molt menys que el Sol. Aquest segon planeta, que és el que ha descobert en Guillem Anglada, té una massa d’unes 4 vegades la massa de la Terra, i deu ser també d’un radi una mica més gran que la Terra. A la seva superfície hi pot haver aigua líquida, i la vida pot haver-hi evolucionat en unes condicions de temperatura que podrien ser semblants a les terrestres, encara que evidentment hi ha moltes incerteses en funció de quina sigui la composició de l’atmosfera del planeta. No oblidem que de moment, tot el que sabem són aquestes dades sobre l’òrbita i la massa del planeta i les característiques del seu estel.

  Imaginem-nos, doncs, que som uns habitants del planeta Gliese 667Cc. Quin seria l’espectacle que veuríem al cel? El nostre Sol seria un astre rogenc que, malgrat que ens il·luminaria més o menys amb la mateixa escalfor que el Sol de la Terra, el veuríem més gros en el cel (seria un Sol de mida més petita però que es veuria més gros al ser més aprop nostre). Però més lluny, veuríem també dos altres sols, Gliese 667 A i B que vistos des d’aquest planeta arribarien a fer tanta llum com fa la nostra Lluna plena. I aquests altres dos sols es veurien sempre ballant una dansa orbital un al voltant de l’altre, completant la volta un cop cada 42 anys. Talment com nosaltres tenim nits de Lluna plena i nits fosques sense Lluna, els habitants d’aquest planeta tindrien nits fosques i nits il·luminades pels dos astres giratoris. Ja podem imaginar, si hi haguessin ser intel·ligents que evolucionessin en aquest planeta, quina mena de religions i creences tradicionals crearien associant certs Déus amb la parella d’astres de la dansa de l’espai…

  Però és molt possible que en realitat, en aquest planeta no hi hagi dia i nit, perquè la proximitat al seu Sol fa que les forces de marea siguin molt més intenses que no pas a la nostra Terra. Per nosaltres, la força de marea que fa que l’altura del mar pugi i baixi cada 12 hores està produïda sobretot per la Lluna, però també hi contribueix de forma important el Sol. En el planeta Gliese 667Cc, la força de marea que produeix el seu sol és molt més gran, i si estigués girant com la Terra i tingués oceans, el moviment del mar seria molt gran. Les marees fan que la rotació del planeta es vagi frenant (fins i tot si no hi ha oceà líquid, el moviment de la crosta superficial provoca una fricció que frena la rotació), amb el resultat de que aquest planeta segurament s’ha quedat “clavat” al seu sol, és a dir, que mostra sempre la mateixa cara al seu sol. Aleshores, la meitat del planeta queda permanentment il·luminat (dia permanent), i l’altra meitat queda sempre a les fosques (nit permanent), i entremig hi ha un anell on tenen llum d’alba (o de capvespre, o de… bé, cap de les dues coses!) permanent. Potser en aquest anell la vida s’hi pot desenvolupar millor, si no hi fa ni massa fred ni massa calor…

  Els tres astres del sistema Gliese 667 són molt representatius de la població general d’estels: la majoria són una mica més petits que el Sol, tant en la massa com en el seu radi, i més de la meitat no són estels solitaris com el Sol, sino que formen part de binàries, o de sistemes triples o quàdruples. Fins i tot se’n troben que tenen 6 estels en òrbites estables. I ara anem descobrint que molts d’aquests estels tenen també planetes al seu voltant. La majoria de planetes amb condicions de possible habitabilitat de l’Univers, doncs, potser s’assemblen més a Gliese 667Cc que no pas a la nostra Terra. Durant els propers anys, els planetes amb possibilitats d’acollir vida més propers a nosaltres s’aniran descobrint, la majoria segurament hostes d’aquests nombrosos i petits estels, i les generacions que descendeixin de nosaltres aniran pensant com fer-ho per enviar les primeres astronaus que vagin a explorar aquests nous móns, per ara excessivament llunyans perquè els puguem abastar nosaltres.