La Nova Consulta sobre la Independència: Com cal organitzar-la ?

  Reprodueixo aquí un article meu penjat a la web de l’Assemblea Nacional Catalana que s’ha anunciat al seu butlletí número 5.

  La Consulta sobre la independència de Catalunya, iniciada a Arenys de Munt el 2009 i culminada a Barcelona el 10 d’abril del 2011, va donar consciència als catalans de la nostra capacitat per decidir el futur polític del nostre país. La Consulta no va ser vinculant des del punt de vista de la legalitat espanyola, però va impactar profundament el debat entre els partits polítics catalans i la societat sobre el dret a l’autodeterminació de la nació catalana. El nostre següent pas ha d’encaminar-se a fer un referèndum que sigui plenament vinculant pel poble català i pels nostres representants al Parlament de Catalunya, encara que l’estat espanyol no n’hi reconegui la validesa. Actualment, Catalunya ja està preparada per iniciar aquest segon pas: tenim, en primer lloc, una societat civil mobilitzada i capaç d’organitzar el referèndum sobre la independència de Catalunya poble a poble, amb el suport de l’Assemblea Nacional de Catalunya i de moltes entitats catalanes, i també un suport institucional des de l’Associació de Municipis per la Independència impulsada des dels ajuntaments. I en segon lloc, tenim una majoria de 86 diputats al Parlament de Catalunya (gairebé dos terços) dels partits que s’han manifestat favorables al dret a decidir dels catalans: CiU, ERC, ICV i SI. Ara ens cal combinar aquests dos elements per poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació.

  La meva opinió és que per tal de que la nova consulta sigui percebuda com a vinculant pels ciutadans i pugui assolir una participació suficient, no n’hi ha prou amb què sigui convocada a tots els municipis de Catalunya, en un mateix dia i amb el màxim suport dels ajuntaments locals. Cal també que prèviament, hi hagi una majoria dels diputats del Parlament de Catalunya que hagin pres un ferm compromís de que, en cas de que el referèndum demostri la voluntat democràtica dels catalans favorable a la independència, amb una participació prou alta, iniciaran un procés per poder constituir un nou estat català independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.

  Aquest compromís d’una majoria de diputats és necessari per tal de que quedi clar que, digui el que digui l’estat espanyol, el nou referèndum serà vinculant, i determinarà a la pràctica si Catalunya fa el pas cap a l’estat propi. La percepció ciutadana de que el referèndum és vinculant és cabdal perquè es pugui assolir una participació força superior a la de l’anterior Consulta. Per això crec que en aquest moment no s’hauria de posar data a la celebració del referèndum per la independència, sinó que cal dir que la data es decidirà quan s’hagi obtingut aquest compromís per part d’una majoria dels diputats del Parlament.

  S’ha de remarcar que el compromís que es demana als diputats no implica en cap cas que donin suport a la independència de Catalunya: només implica que donin suport al dret a l’autodeterminació del poble català. Els diputats que no vulguin signar el compromís hauran d’explicar davant dels seus votants per què no acceptarien la voluntat democràtica expressada pels catalans, si aquesta fos favorable a la independència, i per què, per tant, rebutgen el dret a l’autodeterminació. La participació mínima necessària perquè el resultat del referèndum es consideri vinculant podrà ser negociada amb cada partit polític, per tal de pressionar-los a acceptar el compromís i per aconseguir la majoria de diputats. Aquesta proposta no és criticable per la forma o el procés per arribar a la independència: són els partits polítics elegits al Parlament que signin el compromís els que hauran de decidir quin és el procés que caldrà iniciar que ens dugui a la independència en cas de que els catalans hi votem a favor. Si cal, abans d’iniciar aquest procés es podria dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions catalanes, per tal de que tot sigui impecablement democràtic.

  Aquesta proposta ofereix una via transparent i efectiva perquè la nació catalana exerceixi el seu dret a l’autodeterminació, sense necessitat d’assolir abans una majoria de diputats favorables a la declaració de la independència, sinó només una majoria favorable al dret a l’autodeterminació, una majoria que ja tenim.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *