Construïm la Catalunya independent

  Cada cop som més persones a Catalunya i als Països Catalans que ens adonem que som en un moment cabdal per la nostra història. S’acosta una oportunitat històrica per aconseguir la independència, per aconseguir l’estat propi. Un estat català en un món que ha avançat en la democràcia i en els drets humans, un món que és encara molt injust però que nosaltres volem contribuir a fer-lo millor des d’un estat català.

  Aquest món està organitzat amb estats, està fet d’estats. La nació catalana no té encara un estat, i per tant només existeix en el cor de les persones que se’n senten part i que treballen voluntàriament per permetre la supervivència d’aquesta nació. Però no existeix de forma oficial, ni existirà fins que tinguem un estat. No ens deixem enganyar: paraules com Comunitat Autònoma volen dir regió d’Espanya, paraules com Generalitat volen dir govern regional espanyol, que no es diferencien en res d’un govern regional de qualsevol altre estat uninacional com l’estat espanyol. La Generalitat té competències sobre allò que l’estat espanyol li concedeix, i l’estat espanyol pot retirar les competències que vulgui als governs regionals quan li doni la gana, sempre en funció dels interessos nacionals d’una sola nació, l’espanyola, representada pels partits polítics espanyols que es presenten a tot Espanya i guanyen a Espanya. Tot això és així per totes les coses més importants pels catalans: el pacte fiscal, l’escola en català, els medis de comunicació en català, la seguretat social, les retallades, les polítiques de reactivació econòmica, les infraestructures, l’aeroport del Prat, el suport a la cultura… Si no tenim un estat, Catalunya no és. Som a les Nacions Unides i a la Unió Europea com a ciutadans espanyols, com a NOMÉS espanyols, o en el cas dels catalans del Nord, com a NOMÉS francesos.

  Qui s’estimi la nació catalana ha d’entendre que ara ens cal actuar, ens cal demostrar que ens estimem el nostre país amb fets i amb les nostres accions, no només amb paraules, no només amb algun vot quan hi ha eleccions. Des de l’estat espanyol ens posaran tota mena d’obstacles per poder construir el nostre estat. Intentaran fer-nos por, intentaran dividir-nos, posaran llenya al foc quan hi hagi algú que es baralli, intentaran subornar els nostres polítics. Només si som molts els ciutadans que ens comprometem a defensar el nostre país d’una forma activa, guanyarem.

  Per això, si creieu en la independència, si creieu en un estat català, cal que estigueu involucrats i compromesos des d’avui mateix amb la societat catalana, des d’alguna de les organitzacions civils que treballen pel nostre país. Depenent dels vostres gustos, preferències, prioritats o afinitats, us pot agradar més l’estratègia de prioritzar la independència com a objectiu immediat de l’Assemblea Nacional Catalana, o bé l’acció per la Llengua, Cultura i País d’Òmnium Cultural, d’Acció Cultural pel País Valencià, i d’Obra Cultural Balear, o bé la tasca de crear un marc comunicatiu comú a tot el territori dels Països Catalans de Vilaweb. Però si encara no sou socis ni contribuïu a cap d’aquestes associacions, què espereu?

  Què espereu? Que els Països Catalans s’estructurin tots sols, per una mena d’inèrcia misteriosa? Que la independència ens la regalin els polítics sense que el poble els empenyi? Que la cultura catalana creixi sense que calgui que ningú li doni corda?

  Per això ara cal difondre aquest missatge: siguem actius, unim-nos i fem força per disposar d’unes associacions que puguin afrontar el moment decisiu que s’acosta per la nació catalana. Deixem-nos de divisions i de sectarismes, de desconfiances només perquè un és d’un partit polític o l’altre és d’una plataforma que fa competència a l’altra. Ara cal que ens apuntem, que siguem membres actius, que paguem almenys una quota com a socis d’una associació que treballa pel nostre país, la que a cadascú li agradi més, però almenys, una; i si pot ser més d’una, millor.

 I després, potser algunes vegades les coses no aniran com voldríem, potser alguna associació s’equivocarà, potser haurem de reconèixer errors i refer el camí, potser trigarem més a arribar a la llibertat nacional del que ens pensàvem. Però només cal que recordem sempre la frase de Salvador Espriu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.