Construïm la Catalunya independent

Bloc d'en Jordi Miralda

9 d'abril de 2010
2 comentaris

País Petit o País Gran

Aquest article ha estat escrit per en Martí Duran i Mateu.

Això és un país gran, al segle XXI. Acumular terres pertany a l’imperialisme del segle XIX. Nosaltres volem acumular talent i viure finalment en una societat endreçada, organitzada, rica i culta. Ningú la trobarà petita amb tantes possibilitats i amb tanta grandesa d’esperit.

 

És un tòpic del catalanisme, heretat del romanticisme que impregna la nostra literatura i la nostra cultura, considerar-nos un país petit. És la cançó del Llach que tots coneixeu. I és una idea exagerada, ni que sigui perquè hi ha molts països més petits que el nostre i que funcionen molt bé.

La idea de “país petit” o “país gran”, geogràficament, no té cap sentit amb la globalització. Sigui gran o petit, en una Europa unida i un món globalitzat, el nostre país ens permet comprar material a Nova York i tenir-lo aquí en deu dies; anar a qualsevol racó del món en poques hores; veure teles o llegir diaris per Internet o per satèl·lit i fer la volta al món des del sofà en cinc minuts.

El país lliure, el volem gran, però no gran geogràficament: per a això, ja tenim el món, del qual som ciutadans. El volem gran en el sentit que sigui un espai de convivència de primera, que es caracteritzi per exemple per:

Un paisatge harmònic, endreçat i bonic. Dissortadament, molts pobles de Catalunya presenten barris de xavolisme tercermundista. Els nuclis medievals de les nostres ciutats ens demostren, en canvi, que la Catalunya lliure sap construir bé i amb qualitat. Unes lleis ben fetes, avançades socialment com correspon a un dels països més oberts del món, protectores a la vegada de la iniciativa individual i empresarial, que recullin el millor de la tradició política europea. Podem fer la primera gran constitució europea del segle XXI. Una societat justa, amb igualtat d’oportunitats, on no es discrimini ningú per cap motiu, i on els catalans de llengua castellana se sentin igual de propietaris del país que els de llengua catalana. Una societat que potenciï la recerca, la indústria i el valor de l’esforç. Un país al qual  vinguin a treballar investigadors i empresaris d’arreu del món. Tenim el clima i la gent i ara, a més, tindrem el poder de decidir.

Això és un país gran, al segle XXI. Acumular terres pertany a l’imperialisme del segle XIX. Nosaltres volem acumular talent i viure finalment en una societat endreçada, organitzada, rica i culta. Ningú la trobarà petita amb tantes possibilitats i amb tanta grandesa d’esperit.

  1. No hi trobe cap idea exagerada, com fas esment, a la cançó d’en Llach.
    El seu país és molt petit; ens parla amb sentiment de Verges, el seu poble de l’Empordà, com jo t’escric de Gandia, el meu poble petit de València, sense ressò geogràfic.
    Ens parles de material comprat a Nova York, de paisatge harmònic…d’acumular talents?
    Talents en trobaràs per tot arreu, καὶ τὰ λοιπά.

  2. Martí,

    Quan Lluís Llach canta dient : “El meu país és tan petit..”, no hi trobe cap connotació geogràfica, més bé idea de sentiment pel seu poble, Verges, com jo pel meu, Gandia ( València ).
    Musicalment parlant no té res a veure amb tot el que escrius al blog…
    Talents, com tu dius, en trobaràs per tot arreu. Καὶ τὰ λοιπά.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!