Construïm la Catalunya independent

Bloc d'en Jordi Miralda

29 d'octubre de 2017
4 comentaris

21 de desembre: cal que ratifiquem la República Catalana

El 27 d’octubre de 2017 ha estat un dia històric de veritat, juntament amb l’1 d’octubre en què vam saber defensar el nostre vot contra el prohibicionisme i la violència de la policia espanyola. Comença a viure la República Catalana, un fet imprescindible per la llibertat del nostre poble. I ens queda una llarga lluita per davant. Iniciem el Procés Constituent, per debatre totes les opcions per la Constitució de la nostra República, i per avançar cap a les eleccions constituents en què cada partit polític s’haurà de presentar amb unes opcions clares per aquesta Constitució. El nou Parlament sorgit de les eleccions constituents haurà de fer una proposta final per la nova Constitució Catalana, la qual haurem de votar en un referèndum que, si els catalans hi votem a favor, finalitzarà tot el procés. Mentrestant, la República té dos deures importants: continuar eixamplant la majoria de ciutadans de Catalunya que donem suport a la nostra República independent, i aconseguir de forma gradual el reconeixement internacional.

És evident que a Catalunya viurem, durant els propers mesos, una situació política de conflicte i de doble legalitat. La nostra primera obligació és mantenir el conflicte dins del civisme i la no-violència, tal com ens demana el President Puigdemont. Hem de continuar demostrant que els únics violents són els ultres espanyolistes i la policia espanyola, sota les ordres del govern espanyol.

El Govern i el Parlament de la República han de continuar funcionant, sense acatar el cessament i dissolució ordenats per l’article 155. Si la policia espanyola ocupa violentament les nostres institucions, el Govern i el Parlament haurien de continuar exercint les seves funcions i resistint des d’altres edificis o llocs de reunió, mantenint la seva legitimitat amb el suport del poble. De moment, sembla que l’anunciada aplicació de duresa màxima del 155 es va suavitzant: no hi ha una intervenció profunda de la CCMA, els Mossos no es suprimeixen (només hi ha la substitució del Major Trapero per la persona que fins ara era el segon en el comandament), i ja no es parla de forçar un canvi de model de l’escola catalana per impedir “adoctrinament”. L’estat espanyol ha sigut advertit seriosament per la Unió Europea que no es repeteixi la violència de l’1 d’octubre.

Més encara, en comptes d’una llarga ocupació de la Generalitat pel govern espanyol, Mariano Rajoy ha sorprès utilitzant l’article 155 per convocar eleccions tan aviat com li permet la llei, pel dijous 21 de desembre. La seva pretensió és evident: una aplicació curta del 155 i un retorn immediat a la seva “normalitat” amb un govern a la Generalitat autonòmica format pels que acaten la seva constitució del 78. Aquestes eleccions 155 imposades per Rajoy són un repte seriós que hem de saber afrontar des de la República Catalana.

I per veure la millor manera d’afrontar-lo, crec que és bo pensar què és el que vol el nostre enemic, això és, el règim del 78: els partits PP, PSOE i C’s, la monarquia, i l’oligarquia de les grans empreses espoliadores de l’estat espanyol. Nosaltres hem de fer, evidentment, allò que el nostre enemic no vol que fem. Si han convocat eleccions tan aviat és perquè veuen que l’aplicació del 155 serà difícil, l’ús de la violència els perjudicarà, i per tant els cal escurçar la situació d’excepció i guanyar legitimitat amb les eleccions. Dubto que acabin prohibint cap partit polític. D’aquestes eleccions en sortirà un Parlament autonòmic, que en diré el Parlament 155. El que òbviament vol el règim del 78 és que el Parlament 155 elegeixi un nou govern autonòmic format per una coalició PP-PSC-C’s, o com a mal menor, un govern de Catalunya en Comú (potser en coalició amb el PSC).

Si els defensors de la República decidim boicotar aquestes eleccions del 21 de desembre no participant-hi, el resultat serà la formació d’aquest govern autonòmic, amb una participació que s’acostarà als 2 milions de vots (el milió i mig de vots que van treure PSC-C’s-PP el 2015 més un grapat d’altres catalans que no estarien d’acord amb el boicot). Inclús si fossin només 1.5 milions de vots, la baixa participació no causaria cap problema al nostre enemic: el resultat seria igualment vàlid segons la legalitat espanyola, i igualment acceptat per la comunitat internacional i una bona part de la població catalana, i la República catalana quedaria totalment ignorada i hauria perdut. Una cosa és que això no ens sembli just, però una altra és no preveure que la realitat d’aquest món no és la que nosaltres voldríem.

D’altra banda, si els defensors de la República ens presentem a les eleccions del 21 de desembre, el nostre objectiu serà guanyar majoria absoluta al Parlament 155, i formar el Govern 155. Aquest resultat és el que deixaria el règim del 78 en una posició insostenible i en el seu pitjor malson. El govern de Rajoy s’ha hagut d’arriscar a aquesta possibilitat perquè l’entorn internacional no els ha deixat obertes les vies més violentes que ells haurien aplicat, i ja no els queda cap altra sortida.

La meva opinió és, per tant, que el Govern de la República Catalana ha de trobar la manera de convocar-nos a tots els ciutadans a participar més que mai a les eleccions del 21 de desembre amb l’objectiu de guanyar-les. Això no implica per res del món dissoldre el Parlament de la República. Hi ha dues legalitats en conflicte, i hi haurà dos Parlaments durant un temps transitori, el nostre Parlament de la República i el Parlament 155. Però per poder tirar endavant ens cal tenir la majoria a tots dos Parlaments. La nostra victòria en aquestes eleccions demostraria al món sencer que la majoria favorable a la independència de Catalunya és innegable i definitiva. Fem doncs, una “vaga japonesa” contra l’aplicació del 155: el nostre boicot ha de ser votar més que mai, i impedir que el Parlament 155 pugui actuar contra la República com ells voldrien.

Els candidats al Parlament 155 que es presentarien per defensar la República serien diferents dels diputats del Parlament de la República. Cap perill, per tant, que els inhabilitin. Els partits poden ser els mateixos que ens representen al Parlament de la República, o diferents, segons ens convingui. La seva missió al formar el Govern 155 seria la de donar suport a les decisions que prengués el Parlament de la República, i pressionar per l’inici de la negociació entre l’estat espanyol i la República catalana. A la vegada, podria dissoldre el Parlament 155 per convocar eleccions constituents d’acord amb el Parlament de la República, per tal que l’estat espanyol no pogués evitar reconèixer aquestes eleccions com a vàlides. Tal com ens diu el President Puigdemont, ara ens cal fer una oposició democràtica a l’aplicació del 155. I l’oposició democràtica no pot ser mai oposar-se a l’obertura de col·legis, ni menysprear el vot dels catalans que estan en contra de la República.

No sé la millor forma com el nostre Govern pot aconseguir el resultat que ens interessa. Cal potser una nova llei del Parlament de la República que ens invoqui a participar en unes eleccions per ratificar i demostrar la nostra opció majoritària a favor de la independència. En una situació normal, cap país acceptaria unes eleccions en el seu territori convocades per un govern estranger, però la nostra no és una situació normal i tenim una part considerable, encara que minoritària, de la població catalana que està d’acord amb la convocatòria d’eleccions que ha fet Rajoy pel 21 de desembre, i que hem de respectar democràticament. Assolir el 50% dels vots pels partits explícitament favorables a la República en les eleccions del 155 ens donaria una gran legitimitat a ulls de tot el món, però cal recordar que les eleccions no es poden equiparar a un referèndum: es voten partits i guanya qui aconsegueix la majoria d’escons per formar el Govern 155.

Després del camí que hem seguit fins arribar on som, sento una gran confiança en el nostre Govern de la República, i en el President Puigdemont i el Vicepresident Junqueras. No sóc cap expert de la política i he expressat aquí el que és només la meva opinió, i confio que el nostre Govern sabrà continuar el camí que ens dugui fins a la victòria final.

  1. Mirem-ho tenint en compte el punt de vista dels creditors europeus, els que van imposar ràpidament un canvia a la Constitución per assegurar-se que cobrarien i no per a res més. Les mesures del govern espanyol no són les que ell hauria volgut sinó les que els ha imposat els seus creditors, breument: això ho resols ràpidament/democràticament i sense violència. Si es poden fer les eleccions i les guanyen els que no reconeixen la República, ells continuen endavant i els creditors contents. Poden guanyar si no ens hi presentem nosaltres (els fidels a la República) o si els donem excuses per ilegalitzar-nos (per exemple utilitzant nosaltres la força dels mossos). Si fem boicot i aconseguim que no es facin les eleccions, el problema continua pels creditors i quedem com que no hem acceptat la democràcia. Si ens hi presentem (i no cal renunciar a res, d’acord amb el que dius) i guanyem, els creditors ens reconeixen ràpidament i endavant amb el procés constituent.

Respon a Josep Lluís Torres Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!