Es nota molt quan algú escriu per escriure, com també és evident qui fa alguna cosa pel simple fet de passar el tràmit. Són el club de la gent que mai deixa petjada, són aquells que viuen per viure, que estan quiets mentalment, que mai s’impliquen, són els que no hi posen l’ànima. En canvi es nota, i molt, quan algú escriu perquè t’alcis de la cadira, perquè acabis amb les teories, perquè deixis de pensar i actuïs, perquè ho intentis, perquè si ho desitges ho has d’intentar. És molt clar quan algú apel·la a tu, perquè obris les portes, perquè siguis honest, perquè no t’arronsis i, certament, no saben si sortirà bé, però t’animen a provar-ho, perquè aquesta és l’única manera de conèixer les respostes.
Suposo que tots escrivim perquè ressonin les nostres conviccions, per endreçar les idees, escrivim per un ideal i, és clar, també ho fem per algunes persones. Et seré franc, jo aquest article el faig per tu, perquè la música segueixi sonant, perquè la teva rialla em fa vibrar, perquè tinc la intuïció que assolirem el que volem, perquè el futur
l’atraparem. Escric per tu, per recordar-te que a vegades sembla que anem a poc a poc, però és que volem arribar tan lluny… Escric per tu, perquè desitjo que tinguis el que mereixes, i és que t’ho mereixes tot. Escric per tu, perquè comencis el teu viatge i no l’acabis mai. Escric per tu, ja que aviat seràs amb nosaltres i caminarem junts, cap allà on tu vulguis dur-nos, tinc tantes ganes de veure’t… Escric també per vosaltres dos que m’ompliu d’alegria, perquè sou tan bonics. També escric per vosaltres, per tot el que m’heu ensenyat. Escric per vostès que ja no hi són, però són amb mi. Escric per nosaltres, perquè sempre farem pinya. Escric per tu, per donar-te les gràcies.
Faig aquest escrit per tu, perquè et censuren i vull dir-te que ets les nostres ales, escric per fer-te present. Escric perquè no abandonis mai els nostres somnis. Aquestes línies són per tu, perquè ens vas ensenyar a estimar aquest país i vas haver de marxar quan anaven mal dades, escric perquè arribi el nostre dia, escric i em guardo unes paraules a la màniga, per xiuxiuejar-te-les quan ho tinguem resolt. Escric per tu, perquè pugis totes les muntanyes, perquè nadis tots els mars, perquè volis per aquest cel blau que ens emociona, perquè siguis el gegant que volies ser, escric perquè no defalleixis i perquè sempre trepitgis ben fort la terra mentre acarones els estels. Escric per recordar-te els reptes que viurem plegats, pels camins que encara no coneixem, escric per les victòries que celebrarem, perquè més valents i decidits no n’hi deu haver gaires al planeta Terra. Escric per tu, perquè vull mil copes més, perquè ens bevem el futur a Sant Hilari, escric per creure’m que tot el que fas és de debò.
Escric per tu una nit de divendres quan la lluna t’enlluerna, perquè li truquis d’una vegada, perquè li enviïs el Whatsapp que mai li has contestat. Escric per tu, perquè l’espurna sigui incendi, perquè el dubte s’esborri i guanyi l’esperança. Escric per tu i escric per mi, escric perquè em llegeixis i em coneguis d’una altra manera, perquè somriguis recordant allò que hem viscut, perquè sempre serem aquella tornada i, sobretot, escric perquè imaginis tot allò que podem fer i tot allò que podem ser junts. En el fons, escric per tu, per dir-te que no tinguis por, que sóc aquí.
(Article publicat a elPuntAvui el 27/3/2015)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!