Prendre la paraula

Als anys 20 del segle XXI, hem assistit, inesperadament, a un d’aquelles reapropiacions de paraules que ens fan exclamar, sense por ni vergonya: «Gep Boterut tenia raó!». La batalla cultural que l’extrema dreta internacional està desenvolupant des de fa decennis ha estat victoriosa en alguns àmbits, sobretot, des que els mitjans digitals han esdevingut hegemònics i s’han convertit, per exemple, en l’únic mitjà d’informació per molts joves i no tan joves que cada cop més saben què passa en el món on viuen i es formen com a persones amb fragments de no res sovint controlats o directament construïts per «creadors de continguts» que caldria anomenar amb totes les lletres de les paraules que els defineixen: «feixistes digitals».

La paraula «woke» s’ha convertit en un bon exemple de com la guerra pel llenguatge continua essent el centre de la guerra ideològica malgrat hi ha qui ni ho sap, ni ho veu, ni en té la més remota noció. Des de 2020, els ultres d’arreu han dotat la paraula «woke» d’un significat que fins aleshores no tenia. De fet, volia dir tot el contrari, ja que aquest terme es va popularitzar deu anys abans com una paraula d’argot per referir-se a qui mantenia una clara consciencia contra les injustícies socials de tot tipus, però de forma especial a favor dels drets LGTBIQ+ i contra els privilegis racials blancs.

L’extrema dreta dels països occidentals va prémer l’accelerador sobre la paraula en aquesta dècada que estem vivint i va demostrar el domini dels ressorts de poder necessaris per ampliar el camp semàntic de la paraula, precisament negativitzant-la i passant a fer-la anar gairebé com un insult.

Per fer-ho, primer van utilitzar la paraula sarcàsticament a l’hora de referir-se a les esquerres i el progressisme i, a poc a poc, el sarcasme es va anar convertint en insult. Així, una paraula que originalment volia dir «despert» en àmbits progressistes i antiracistes és avui un insult compartit per pseudoperiodistes i arrossegats diversos de la caverna feixista que a cops d’indigència mental i pagament pels serveis prestats continua estenent-se fins a l’infinit; o no. Ara, de fet, hem arribat a un moment en què la paraula és utilitzada ja només com a insult per gent que l’apliquen a qualsevol cosa que no sigui l’odi contra els altres i els quatre o cinc conceptes que els nous feixistes utilitzen per estendre odi cap als de baix mentre mantenen inalterable les opressions en què sempre s’han trobat còmodes.

Davant d’insults compartits pels idiotes que lloen l’amo com a única forma de sobreviure enmig del no res ètic on viuen, crec que l’únic que pot desmuntar la paraula ara mateix és, precisament, un cop més, la reapropiació, una segona reapropiació. Si als que ara coneixem com a «modernistes» els van arribar a dir així perquè la paraula, després de ser un insult, va ser positivitzada pels mateixos insultats, ara ens toca a nosaltres dir-nos «wokes» per tal que la colla d’inútils que diuen la paraula i somriuen creient-se fins i tot intel·ligents entenguin que, a l’hora del combat cultural, la misèria que sempre els ha caracteritzat continua sent la seva única definició possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!