Prendre la paraula

La fotografia és de JORDI V. POU

El 7 de març de 2018, amb la CUP de Tarragona vam presentar una moció al Ple de l’Ajuntament amb el text que podeu llegir a continuació. Avui torna a prendre actualitat i és dramàtic. Que serveixi, almenys, per fer caure aquest règim feixista que vivim. Perquè no és en democràcia on es prohibeix la llibertat d’expressió:

Pablo Rivadulla, conegut amb el nom artístic de Pablo Hasél (nascut a Lleida el 1988) i Josep Miquel Arenas Beltran, conegut com a Valtònyc (nascut a Sa Pobla el 1993) són dos rapers que sumen junts penes de presó de vuit anys i sis mesos per «enaltiment del terrorisme» i «injúries a la corona» a les seves lletres en cançons com El fascismo se cura muriendo, Microglicerina, Juan Carlos el Bobón… La Sala Penal del Tribunal Suprem ja ha ratificat la condemna de l’Audiència Nacional espanyola de tres anys i mig pel mallorquí, mentre que Hasél espera l’ordre d’ingrés a presó –el 2015 també va ser condemnat per l’alt tribunal per «enaltiment del terrorisme».

El hip hop és un moviment artístic en què s’encabeix el raper, que de fet n’és una de les quatre potes imprescindibles, junt amb dj, el breakdancing i el grafit. Aquest moviment artístic va néixer a la dècada dels 70 del segle XX entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del Bronx, a Nova York. Tot i que els rapers mainstream que s’han popularitzat entre nosaltres, com Porta per exemple, són més masclistes que una altra cosa (i potser per això mai cap jutge els ha portat a cap judici), el rap va néixer on va néixer i els temes de què parla són molts, tot i que els principals, tant als Estats Units com a l’Estat francès (el lloc d’Europa on més força té), són la vida als carrers, la crítica social i la reivindicació política.

Si això ho unim a la utilització d’un llenguatge baix i volgudament barroer, és clar que quan un raper parla de política ho fa en termes completament diferents als que utilitzen vostès en aquesta sala. «Adequació» se’n diu al fenomen i s’estudia a primer d’ESO a l’assignatura de Llengua Catalans i Literatura, però també a la de Lengua Castellana y Literatura pel que no podem dir que tingui res a veure amb cap «adoctrinament». Als Estats Units això ho tenen més que clar i si bé és veritat que la ultradreta americana odia a mort els rapers que els ataquen -que no són pocs- ni el fatxa de Donald Trump tindria l’ocurrència de tirar endavant una llei que aplicada portes algú a la presó pel que diu o canta.

Si llegiu o escolteu qualsevol de les lletres de Public Enemy, un dels grups de referència de la música afroamericana als Estats Units, pot ser que no us agradin i fins i tot les trobeu fastigoses però allò que plantegen és el que moltes persones pensen, i dit en el llenguatge que moltes persones utilitzen correntment. Diuen coses com:

«Elvis era un heroi per a la majoria, però mai ens va voler dir ni una merda, per tal que vegeu com n’era de racista aquell ‘mamó’; ras i curt, fill de puta ell i John Waine! Sóc negre i n’estic orgullós»

I mai ningú per això els ha posat ni tan sols en dubte. Ni els han prohibit ni els han portat a la presó per allò que canten o diuen. A l’Estat espanyol, existeixen lleis que, aplicades, poden portar gent a la presó per allò que diuen o canten. És per això que ens cal defensar la llibertat d’expressió i de creació artística com un dels pilars centrals de la nostra societat democràtica i solidaritzar-nos amb els rapers Valtònyc i Pablo Hasel i amb qualsevol artista perseguit per les seves obres de creació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!