?La igualtat entre les persones s?imposa per la força de la raó. És menester, per tant, vèncer el sentimentalisme del segle XIX i elaborar una nova cultura que incorpore els aspectes més humanistes i humanitzadors de les tradicions presents, una nova cultura que (re)elabore els mateixos conceptes de nació i sobirania nacional d?acord amb una visió polièdrica de la realitat social.

En la mesura que els estats nacionals comencen a disoldre?s dins un nou ordre europeu i mundial, la nació ha d?esdevenir un projecte com a societat civil: La lluita contra tot nacionalisme d?estat es converteix, per això, en una necessitat prioritaria?.

És un fragment del llibre ?La utopia necessària (Nacionalisme i societat civil)? de Toni Mollà, que va guanyar el Premi d?Assaig Rovira i Virgili 1993 a Tarragona i està publicat per les editorials Bromera d?Alzira i El Mèdol de Tarragona. El volum està compost, de fet, per tres llibres, perfectament llegibles de forma independent però que va units, suposo, per un tema d?extensió, per les pàgines que demanaven de mínim per participar en el premi que va guanyar. I que sigui breu no és sinònim de poc trellat, sinó tot el contrari. La primera part, sota el títol de ?La nació i el nacionalisme? és un estudi sobre els diversos continguts que les diferents ideologies han donat a aquestes dues paraules, una introducció per a qui en vulgui entendre quatre coses.

Va seguida d?Un nou nacionalisme. Per una nova realitat?, la part més propositiva de Mollà on desenvolupa el seu concepte de nacionalisme laic, antixenòfob i racionalista, una utopia que ell ?i permetu-me que m?hi apunti- qualifica de necessària. La tercera part, sota el títol ?El cas valencià: la utopia fusteriana? és una introducció a les propostes de Joan Fuster i un repàs ràpid i precís al nacionalisme que les propostes del de Sueca van desencadenar als anys seixanta al sud dels Països Catalans i arreu de la nació.

            Mollà acaba dient això en el capítol propositiu. No sé si algú ho ha recollit fins ara però no dubteu que jo ho faig: ?La nova nació que hem començat a concebre és, en aquest sentit, una utopia necessària: la creença i la convicció que és possible el futur des de la nostra manera de ser persones?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!