Prendre la paraula

jordimartifont

22 de març de 2010
0 comentaris

Sòcrates, fet de paraules

Sòcrates (470-399 aC) fou fill d’un escultor i d’una
llevadora, o bé mai no va existir. És el creador de la filosofia occidental com
l’entenem avui o només el reflex dels seus darrers dies que Plató pinta en els
diàlegs Aplogia de Sòcrates, Critó i Fedó? Un recurs
literari, referenciat interessadament també per Antístenes d’Atenes, Xenofont,
Esquimes i Aristòtil, o la pedra de toc del pensament fiosòfic grec i creador
d’algunes de les idees centrals que desenvoluparia Plató?

La seva mort és un bon exemple de com el Poder tracta
qui parla  pren partit, en aquest cas per
la ironia, la llença ferira de qualsevol poderet o Poder. El seu sistema de
dialèctica, la maièutica, era un autèntic camí cap al coneixement a partir de
les preguntes. Als setanta anys, amb un cos que no podia ser perillós per raons
òbvies –la seva espasa era la llengua i les paraules que deia- va acceptar
ingerir cicuta i suïcidar-se, pena a què havia estat condemnat per “corrompre
el jovent” i no reconèixer els déus atenencs.

Davant de Sòcrates, estem davant de la incertesa.
Davant de Sòcrates només sabem que no sabem res més del que vulguem saber.
Creure deprés de la Il·lustració
se’ns fa terriblement difícil però quan ho fem sense saber que allò que pensem
que sabem pot ser fals, creiem sense dubtar, en nom de la Història, la Filosofia, la Raó o qualsevol altra gran
paraula justificadora de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!