Prendre la paraula

Sovint, quan parlem de novel·la negra pensem en un tipus de literatura que té com a objectiu principal ser consumida, i per tant que és entretinguda i punt i final. I d’aquest tipus és clar que n’existeix. Ja ho sabeu: al començament de la novel·la, hi ha un assassinat i, a partir de la intel·ligència del o de la protagonista, anem seguint les pistes que ens porten a saber qui ha estat l’assassí, que acaba sempre en mans de la policia i així aquesta ens salva del mal.

Hi ha, però, un altre tipus de novel·la negra que sense renunciar a l’assassinat no resolt com a desencadenant de la seva trama no es tanca ni tan bé ni tan eficaçment, per dir-ho d’una manera que tothom m’entengui. I no es tanca tan bé perquè la investigació va descobrint i mostrant-nos problemes estructurals de la societat on s’ha donat l’assassinat que quan es retraten deixen a la intempèrie alguna cosa més que un assassí que ha comès un crim. Quan, a més, aquest segon tipus de novel·la negra es tanca amb els veritables assassins fugits o impunes, el novel·lista passa a mostrar-nos la putrefacció de les estructures socials que, alhora que hem vist en funcionament permeten la impunitat dels assassins autors del crim motor de la trama.

A aquest segon grup pertany la novel·la Assassinat al Consell Polític que acaba de publicar l’anarcosindicalista i independentista d’esquerres Pau Juvillà. A Lleida, sembla que hi ha una florida d’autors de novel·la negra que crec que no hauria de passar inadvertida pels lectors del gènere a qui agrada molt mirar cap al nord d’Europa i, potser, massa poc cap a aquí a toca. Menys encara quan des del títol aquest obra deixa anar aromes a aquella altra novel·la negra que Vázquez Montalbán va titular Asesinato en el Comité Central.

El fet de conèixer l’autor d’aquesta obra i d’haver compartit lluites i militàncies amb ell, sobretot quan ens dedicàvem a intentar fer feina social des de la nostra militància en l’anarcosindicat del Baix Camp-Priorat, al costat del Joan Rosich, no té res a veure amb la valoració de l’obra que acaba de donar al públic el Pau. De fet, si de cas, això fa que m’aturi a l’hora de deixar anar lloances que no calen quan el que es pot dir és abastament objectiu.

Assassinat al Consell Polític és un llibre ben escrit, convincent en els personatges i ambients, en què a partir de l’assassinat de l’alcaldessa de Solsona en un Consell Polític de la CUP, es construeix una trama en què, alhora que es retrata una part important d’aquesta organització mig moviment mig partit, es mostra cruament com funciona el sistema judicial d’aquest país i, sobretot i aquest és per mi el seu més gran encert, com la policia que algun desinformat cridava l’1 d’octubre que era «nostra» és part del poder i pot arribar a decidir coses que teòricament en democràcia només haurien de decidir els electors o ves a saber qui. Entrar en el cap d’un cap pensant dels antiavalots i veure fins a quin punt la intervenció política pot ser una atribució no escrita de «la nostra policia», i que tot això sigui creïble i s’entengui és de les coses que més por pot arribar a fer en un racó de món qualsevol on es diu que es viu en democràcia. I aquesta por és, també, una de les característiques de fons d’aquesta segon tipus de novel·la negra.

Per tant, llegiu aquesta segona novel·la del Pau Juvillà que jo corro a llegir-me la primera, que en el moment que va sortir no vaig arribar a assaborir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!