Prendre la paraula

El passat 8 de novembre de 2017, arran de la detenció i empresonament de gran part dels membres del govern legítim de la Generalitat de Catalunya, es va realitzar una vaga general que va comptar amb la participació de desenes de milers de persones arreu del país.

També es van viure importants mobilitzacions, que com en tota convocatòria de vaga general, van començar de bon matí en diferents municipis. Un grup de persones de diferents pobles de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Gaià, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, van organitzar-se per a realitzar diferents accions per cridar a secundar aquella vaga.

Just farà un any, al mes de maig de 2018, i quan ja feia més de sis mesos d’aquells fets, un total de 39 persones van rebre una citació judicial, en la qual el jutjat número 2 de Tarragona, a petició de la fiscalia, ens cridaven a declarar, acusat d’haver comès diferents delictes.

Cal recordar un cop més, que moltes d’aquestes persones van ser identificades per agents de paisà de la policia nacional espanyola, ja que en l’expedient del jutjat, s’associava a aquestes persones la seva participació en diferents organitzacions socials, sindicals i polítiques. És un fet que no per ser recurrent deixa de ser menys greu, ja que aquest tipus de fitxers són completament il·legals.

Durant el mes de maig i juny del 2017, moltes d’aquestes persones van declarar davant del jutge, moltes també van decidir de no fer-ho en no reconèixer la legitimitat del sistema judicial espanyol, i es van reafirmar en els actes que havien comès. Tenint en compte, que aquests no eren constituís de cap delictes, sinó que es basaven en el principi de llibertat d’expressió i manifestació, reconeguts per la seva pròpia legislació.

No sols això, sinó que les persones encausades per la vaga del 8-N van denunciar el caràcter polític d’aquest procediment judicial i van reafirmar el seu compromís en la mobilització ciutadania per tal d’exigir als governants que es faci efectiu el mandat democràtic del referèndum sobre la independència de l’1 d’Octubre. Considerant que l’exercici dels drets democràtics està per sobre de qualsevol legislació.

Cal fer esment que aquestes 39 persones no son les úniques represaliades arran del referèndum de l’1 d’Octubre i setmanes posteriors, sinó que més enllà dels alcaldes i polítics investigats –que també es poden comptar per centenars- hi havia oberts processos judicials contra 8 persones pel referèndum de l’1 d’Octubre a la ciutat de Tarragona, 5 persones per la vaga general del 3 d’octubre i 67 persones per les protestes del 23, 24 i 25 de maig.

Finalment, aquesta setmana el jutge ha decidit arxivar aquesta causa contra les 39 persones encausades pel 8 de Novembre, igual com ho va fer anteriorment amb les del 3 d’Octubre i el 23, 24 i 25 de maig, ja que la Plataforma de suport a les encausades del 8-N considera que l’escrit de la fiscalia i dels cossos policials no té cap mena de base jurídica i ni dissimula que es tracta d’una operació repressiva contra persones destacades de les nostres comarques en la lluita per la construcció de la República Catalana.

Tanmateix, encara resta oberta la investigació per l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre a la ciutat de Tarragona, motiu pel qual, la plataforma aprofita per exigir als jutjats que també arxivin aquesta causa, ja que tampoc compte amb cap tipus de fonament, sinó que és una venjança per part de l’Estat espanyol vers les persones que precisament van ser agredies per la Guardia Civil i la Policia Nacional espanyola el dia del referèndum en aquesta ciutat.

Però, també ha remarcat la plataforma en roda de premsa, per tal de fer públic que el compromís d’aquestes 39 persones en la construcció de la República continua més ferm que mai. Que la repressió no ha aconseguit el seu objectiu, sinó que al contrari, encara ens ha donat més motius per continuar mobilitzant-nos a peu de carrer per exigir el compliment del mandat democràtic de l’1 d’Octubre.

Front aquest compromís de la ciutadania organitzada, a la plataforma només els queda exigir als polítics d’aquest país que estiguin a l’alçada del seu poble, i que per tant, no es resignin, tot dient que “igual com des del carrer no hem tingut por davant la denuncia de la fiscalia, exigim als nostres polítics que tampoc la tinguin. I, els hi recordem que el seu mandat i obligació com a representants és portar a la pràctica allò pel qual la ciutadania de Catalunya els va votar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!