Prendre la paraula

No em preocupa que la gent no ens voti i no sortim representades a l’ajuntament:
Sortim o no, l’endemà estaré una altra vegada tornant a treballar per
transformar aquesta societat que considero podrida i corrupta,
treballant des d’on ho he fet sempre, i cada dia som més, des del
carrer, des dels col·lectius de base, ja siguin de l’esquerra
independentista o dels diversos moviments socials i populars dels quals
participo. Defenso, i ho he fet sempre, que els canvis radicals no els
fan els partits des dels ajuntaments; els fan les persones
conscienciades: des del carrer, els instituts, les universitats, les
fàbriques, els llocs de treball…

No em preocupa que ens menyspreïn:
Estem
acostumades a ser menyspreades, i no per això fer-nos enrere. Als
poders fàctics que ens dominen i governen, mai els hi ha interessat que
surtin opcions vertaderament revolucionàries, que diguin sense cap mena
de por la veritat i que treballin des de la base per canviar aquesta
maleïda societat explotadora, amb coherència i disposades a no cedir mai
davant de les seves enganyifes i pomes enverinades. I és per aquest
motiu, que dia sí, nit també estem al carrer, intentant transmetre el
discurs de l’esquerra independentista en tots els àmbits. Contra el seu
menyspreu tenim la nostra il·lusió, il·lusió de transformar aquesta
societat en una altra on no hi hagi explotació de cap tipus.

No em preocupa que ens acusin de ser una opció més, que ens corromprem o que tard o d’hora cedirem, que som joves…:
No cedirem perquè tenim clar el que estem fent. I això no és
presentar-nos únicament a les eleccions i de pas jugar al seu joc de
titelles. El que estem fent des de tots els àmbits, és construir un
contrapoder popular capaç de transformar “des de fora” (amb l’ajuda, a
poder ser, de “des de dins”) aquesta societat. Posem l’ètica
revolucionària per davant de qualsevol interès econòmic i treballem
assembleàriament  per que tots els nostres principis no es puguin
corrompre.

No té res a veure en si una és jove o no, té a veure amb el
compromís, la participació de totes, la coherència i la formació. La
llista de la CUP, així com la resta de gent que ens dóna suport, està
plegada de persones considerades “grans” que mai s’han corromput i que
sempre han tingut molt clar que la independència, el socialisme, el
internacionalisme, el feminisme i l’ecologisme són imprescindibles per a
la supervivència del poble català. I davant d’això no hi ha renúncies
possibles. Vam dir “no” a l’Estatut del 2006, vam rebutjar la sentència
sobre la immersió lingüística, estàvem el 10 de juliol a Barcelona…;
hem rebutjat sempre el projecte d’Europa que ens volen imposar i les
seves conseqüències com el Pla Bolonya, la normativa del foc…, hem dit
sempre que no a les retallades socials que tant perjudiquen a la
ciutadania, hem defensat sempre sense por que hem d’acabar d’una vegada
per totes amb l’explotació capitalista…; hem rebutjat tots els atacs
que el imperialisme ha comès contra diversos pobles del món, rebutgem
la llei de partits…;  hem organitzat conjuntament a molts altres
col·lectius diades com les del 8 de març, 17 de maig, 28 de juny o 25 de
novembre, així com ens formem per combatre el patriarcat en tots els
seus àmbits…; i hem defensat sempre que les arrels no naixen del
ciment, que no volem un cementiri nuclear, que no volem pudors de la
petroquímica… En definitiva: cap renúncia.

No em preocupa que ens acusin d’antidemocràtics:
Democràcia no és poder votar cada 4 anys a les opcions que més tenen, i
per tant que més campanya poden fer. Democràcia és participar,
democràcia és decidir, democràcia és poder opinar sense que ningú et
censuri, democràcia és autodeterminació. No estem aquí per reproduir els
rols i tics de la democràcia burgesa, estem aquí per combatre-la i
superar-la. Apostem per assemblees de barri; escoles, instituts i
universitats públiques i participatives, pressupostos participatius…,
en definitiva democràcia directa i participativa en contraposició a la
partitocràcia actual: corrupta, burocratitzada fins al moll de l’os i
als interessos dels que més tenen.

I per acabar, perquè de fet, hi ha masses coses que podria dir que
no em preocupen (malauradament n’hi ha moltes més que si que em
precoupen), voldria dir-ne una més, no em preoCUPa que no us agradi aquest article,
perquè sé del cert que a molta gent no li agradarà, perquè a molta
gent no li agrada que es digui la veritat (deuen estar bé com estan),
perquè ens han educat a que tinguem por als canvis reals, als canvis
radicals, però són aquests i només aquests els que ens duran a una
vertadera alliberació de l’espècie humana. Emplaço a la ciutadania a no
tenir por, a no tenir prejudicis i a venir a col·laborar amb
l’esquerra independentista (en tots els seu àmbits) perquè aquesta és
l’única manera de que vegeu que no som diables que mengem criatures.
Que som persones alegres i combatives, i que tenim clar que no tenim
aturador, que lluitàvem ahir, lluitem avui i ho farem demà, perquè fins
que no derroquem els pilars del sistema que ens oprimeix, no estarem
mai satisfetes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!