Prendre la paraula
jordimartifont
Salvador Espriu: “Assentiré de grat…”
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Assentiré de grat, car només se’m donà
d’almoina la riquesa d’un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l’ordre clar.
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent
esguard
damunt de cada cosa que he estimat !
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d’albardans,
hem dit els mots que són la sang
d’aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l’aigua, cap senyal
de la barca, de l’home, del seu pas.
L’estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se’n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s’esborren a mar.
Un dels poemes més bells que sobre la llengua s’han escrit mai en català. La versió de Mikel Laboa és, per dir-ho en un sol adjectiu, immensa. És la número 13 del disc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!