Prendre la paraula

[Un poema escrit al camp d’extermini de Gusen el 19 de juliol de 1942]

¡Ai, 19 de juliol,
qui et tingués
que ara et recorda!

Pensament, para el teu vol…
¡Fes-me’l present altra volta!

Sentits, deixem el Dolor
i el sofriment que aclapara
que el jorn de Festa Major
dins del cor reviu encara.

¡Que el món ens tingui negats…
el món és presa de follia!
Ebri està de disbarats…
Pensar-hi t’enfolliria.

Que el lloc és Infern Ardent,
i et fa la Mort companyia;
que negat de sentiment,
t’han robat amors i aimia.

¡Que la Nit és de Dolor!
-¡Negra Nit, sense estelada!-
De la fada COMPASSIÓ
no en sents ací la petjada.

Que tot és cru i paorós,
que la carn és lacerada…
Que tu no ets TU, que ets com GOS,
a qui tots donen patada.

Que el torrent passa crescut;
si passés la torrentada,
tornaràs a ésser el forçut,
amb ton JO, altra vegada.

I allavors… ¡No pensament!…
Para el vol, la fantasia,
que s’apropa com el vent,
la visió de llunyania.

……

Oblidem el nostre MÓN;
pensar en l’ALTRE ens punyiria.
Som dinou de juliol,
i el 19 FOU NOSTRE DIA.

Fem presència del passat;
fem reviure la DIADA,
que els anys que s’han escolat
res hi fa, és ben GUARDADA.

Que, dins l’armari del cor,
són la cosa més preuada.
Recordem el nostre jorn;
altre encís no podem tindre,
en les hores de Dolor,
del viure del nostre VIURE.

¡Ai, 19 DE JULIOL,
com n’és de roja l’albada,
qui pogués emprendre el vol,
per tindre’t altra VEGADA.

Lager Concentration GUSEN, 19 de juliol de 1942

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!